Adriana Rosa Sanz  Alegria_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dissabte d’estiu, vaig viure una història màgica amb la meva millor amiga i la bola dels desitjos. El dia en concret, a part de ser avorrit i tediós, vaig tenir la idea d’escriure-li perquè anéssim a la pista de bitlles per jugar una estona. Estàvem prenent alguna cosa i quan va ser el meu torn vaig agafar la bola rosa per jugar i, de sobte, va sortir una veu tenor de dintre i ens va alegrar la vida amb molts regals de molts tipus: petits, grans, de diferents colors, embolicats amb paper, mixtos per a mi i la meva amiga. Des de llavors cada dissabte d’estiu hi anem totes dues per veure si tornem a trobar la màgica bola rosa.

Izan Quintero Kutuzava_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

En un món en el qual els nens han d’anar a una presó, han de ser presoners vuit hores al dia i han de fer els deures a casa seva. Els professors solien ser avorrits i amargats, a més, posaven “observacions” i hores extres com a càstig perquè els pares sabessin que els nens es portaven malament i els castiguessin més, a casa. Els alumnes vivien avorrits i aterrits. Però hi havia professors que eren amables, divertits i estrictes al mateix temps, i els alumnes els esperaven impacientment i es posaven contents quan els tocava fer classe amb ells, però un dia el director va expulsar tots els que eren divertits.

Jhon Emerson Durant Bermúdez_3r C EA 2A Ensenyança d’Ordino

La patata, que encara és una planta i a més no és flor, no creix per dalt, creix per baix. Passats uns mesos, la patata per fi és una flor encara no pol·linitzada, però no creix per dalt, creix per baix. Arriba l’estiu, arriba la calor, les abelles necessiten flors. Per sort la patata obre la flor, i l’abella la pol·linitza en un acte d’amor. Passen els dies i la flor es marceix de mica en mica, ja que no creix per dalt, creix per baix. Finalment, la flor mor, però la collita de patates comença, un pagès arrenca les patates i les posa a la venda. Sembla que la patata arriba a un restaurant, comença a ser bullida en aigua calenta, es comença a fer tova per dins, surt de l’aigua i quan és oberta, no és com un tubèrcul normal, és morada, anomenada Ube. I acaba sent un pastís.

Eric Casal Martínez_3r C EA 2a Ensenyança d’Ordino

Res, sempre en blanc, sense res a dir en els moments més inoportuns. Busques i busques, però no hi ha manera, trobes coses que no serveixen de cap forma. Enervat, demanes ajuda a algun company o amic, però ells estan tan perduts com tu. El temps es va esgotant a poc a poc, desesperat, intentes trobar alguna cosa fàcil, ràpida i entenedora. Mirant enrere, proves de reutilitzar alguna idea ja creada, però cap funciona. Vas com gos sense cap pensant llocs, moments, històries… mires cap a totes bandes i enlloc al mateix temps. La bombeta s’encén, de sobte la trobes, la teva meravellosa idea, estàs eufòric, ja pots redactar la teva gran pensada i que tothom la sàpiga. Finalment, no et serveix per a res, ja que el temps que tenies ha acabat i et treuen el full del davant.

Thiago Cuartero Venegas_3r B CE Maria Moliner

Un dia, una gota de pluja va caure al terra d’un bosc silenciós. Les altres gotes van riure, dient-li que era massa insignificant. Però la gota no es va rendir. Va unir-se a altres gotes, i juntes van formar un rierol que cantava cançons mentre fluïa cap al riu gran que passava més a prop.

La gota petitona va comprendre que, tot i ser petita, podia fer grans coses quan s’unia amb altres. I així, va voler ensenyar que la unió fa la força, i que fins i tot  les petites coses poden aconseguir fer canviar grans coses.

Natasha McCarthy Rodríguez_3r B CE Maria Moliner

L’alarma va sonar, el meu cos va fer un salt. Els números il·luminats indicaven les tres de la matinada. Al meu voltant hi havia una dotzena de persones. Semblava un ritual… Vaig tancar els ulls amb l’esperança d’adormir-me. Va funcionar, però al cap de poc la meva tranquil·litat va desaparèixer i va ser reemplaçada per un terrible malson. L’alarma va sonar. Indicava les tres. “Que estrany… feia una estona eren les tres”-vaig pensar. De sobte, un munt de crits ensordidors van omplir l’habitació. El soroll de l’alarma intermitent augmentava: pip pip pip… Saltant del meu llit com el Dràcula del seu taüt, em vaig alliberar d’aquell martiri.

Candido Dario Carballar Siveiro_3ème  E LYCÉE COMTE DE FOIX

Els emojis es van inventar el 1999 al Japó, quan intentaven fer una aplicació per al mòbil. En aquell moment, Shigetaka Kurita va idear els primers 176 emojis. Els emojis van esdevenir una nova llengua. Amb tots els emojis que existeixen avui dia, la gent deixa de costat el tema d’escriure, i es faciliten la vida escrivint amb emojis i evitant les paraules. D’aquesta manera l’ortografia va empitjorant. I això no solament es pot observar en l’ortografia dels  missatges, sinó que també es pot veure en els resultats escolars de molts nens. Tot aquest assumpte és preocupant, perquè si no tens bona ortografia la comunicació es perd.