2015

Lucas Azevedo Ferreira_3r A Col·legi María Moliner

Era l’any 2015 i els meus pares em van sorprendre amb entrades per la a final de la Champions, hi jugava el FC Barcelona, el meu equip.
Gairebé arribem tard però, sortosament, vam trobar un lloc on estacionar ràpidament. Una vegada a l’estadi només sentia els aficionats cridant i, quan va començar el partit, sentia que jo estava jugant al camp, no podia girar el cap estava superconcentrat.
I quan el joc va acabar, tothom es va posar de peu. Va ser una de les millors nits de la meva vida.

Publicat dins de Menors de 15 anys |

Ucraïna 2022

Joao Paulo Cerqueira Gomes_3r A Col·legi MarÍa Moliner

El Dmitriev es troba sol enmig d’aquesta terrible guerra amb molta por pels trets, alarmes… Ara és al búnquer de casa seva, però recorda una cosa en aquell precís moment:
–On són els meus pares? Amb un AK-47 que troba a l’armari d’uniformes antigàs surt a buscar-los. El Dmitriev, en aquests dos mesos, veu molta gent morir, destruccions i moltes més tragèdies, que al seu cap han quedat gravades per sempre. Sent uns crits que diuen: –Dmitriev, Dmitriev!
De cop i volta s’adona que són els pares, que han fugit, d’un terrible bombardeig, cap a casa seva. Han passat ja set mesos i sembla que no s’acabarà mai.
Continuarà.

Publicat dins de Menors de 15 anys |

Coses que odio

Emma Pla Imbernon_3ème E Lycée Comte de Foix

Si hi ha alguna cosa que odio, sens dubte és que la gent sigui doble cara. És a dir que parli bé amb tu, i a les teves espatlles et critiqui amb altra gent. També odio quan la gent et deixa de costat sense cap raó, o d’un dia a l’altre et deixa de parlar o t’ignora. És una experiència que no li desitjaria mai a ningú. Hi ha gent que gaudeix estant sola i d’altra per a qui estar o sentir-se sola és aterrador. Tot això es consideraria un mal psicològic però també pot convertir-se en mal físic per autolesió. Per resumir amb experiències personals penso que la gent hauria de madurar i pensar una mica en els altres de tant en tant…

Una persona ha votat aquest relat.
Publicat dins de Menors de 15 anys |

L’esquiada

Ethane Vedel_3ème E Lycée Comte de Foix

Aquest hivern vaig anar a esquiar amb el meu pare al Pas de la Casa. Fèiem les pistes de color vermell i algunes de blaves. Començàvem a les deu del matí i esquiàvem fins a les dotze. Llavors, dinàvem en un restaurant que es diu Coll Blanc. Creuàvem fins a les pistes de Grau Roig i com que no vaig estar gaire atent, i no mirava per on passava, vaig caure, amb tanta mala sort que vaig caure damunt de la seva espatlla, tot i que no va ser greu. Vam poder continuar esquiant, però al final del dia vam haver de parar i els socorristes el van acabar enguixant. Allò que semblava poca cosa va significar no poder treballar durant un temps.

Una persona ha votat aquest relat.
Publicat dins de Menors de 15 anys |

Cop a l’esquena

Marc Ferreira_3r A  EA 2A Ensenyança Encamp
Tots tenim alguna persona a la qual tenim molta confiança. La persona a la qual li expliques tot. Li confies tots els teus problemes personals, etc. Aquest individu és el teu millor amic o amiga. Doncs imagina’t que aquesta persona, a  la qual no vols perdre per res del món, un dia agafa i decideix de començar a explicar les teves coses més personals per fer-te mal. Suposa que es comença a riure de tu, a dir-te coses que sap que et fan mal. Les comenta amb una persona que sap que a tu no et cau gens bé. Aquest serà el dia que vigilaràs amb la gent amb la qual confies. I et costarà molt tornar a fiar-te d’algú per aquest motiu.

Una persona ha votat aquest relat.
Publicat dins de Majors de 15 anys |

Donar-se un temps

Leonor Campos_3r A EA 2A Ensenyança Encamp
No creus que ens hauríem de donar un temps? Això és el que em va dir aquell dia de pluja, tot ennuvolat i ple de trons. De veritat m’estava preguntant si estaria bé donar-nos un temps!? Amb aquella veu tan trista, tan greu, tan cansada m’ho va preguntar. Jo amb els meus ulls plorosos i plens de llàgrimes, no sabia què dir, què fer ni com reaccionar. Els seus ulls també estaven plens de llàgrimes esperant que jo digues alguna cosa. Perquè ni ell ni jo volíem que això passés, però havia de passar sí o sí. Vaig continuar amb un silenci sepulcral. Cada vegada, plovia més i més fort. El silenci regnava entre nosaltres. Vaig acabar dient: SÍ!

Una persona ha votat aquest relat.
Publicat dins de Majors de 15 anys |

Vols dir que és com una casa?

Andrea Fernández_4t Col·legi Sagrada Família
Caminant pel bosc amb el cant dels ocells arribes al costat del rierol, t’asseus sobre d’ una pedra, agafes el llibre i et poses a llegir. Parla d’un futur fictici, on tot ha evolucionat i ha canviat. T’està agradant molt, t’abraça amb les seves pàgines. Comences a veure borrós i tot dona voltes al voltant. Del llibre comencen a sortir una espècie d’enfiladisses que se’t posen a sobre, embolicant-te. Tenen unes pues que se’t claven dins la pell, produint una espècie d’anestèsia que t’adorm. Conjuntament amb elles totes les pàgines del llibre es desenganxen i es posen al voltant teu formant un cercle i ja no ets capaç de veure més.

Una persona ha votat aquest relat.
Publicat dins de Majors de 15 anys |