Les meves vacances d’estiu

Maruan Douhri_3ème D Lycée Comte de Foix

Us explicaré com va transcórrer una part de les meves vacances d’estiu. La primera setmana vaig quedar-me a casa, per dur a terme els preparatius del viatge que empreníem la setmana següent. Vam sortir d’Andorra un dimecres de bon matí. La meva família i jo ens dirigíem a la Costa Brava, concretament a Cadaqués, l’anomenada ciutat blanca. El poble ens va agradar i durant aquells dies, en què disfrutàvem de la platja, vaig coincidir amb el Sr. Bartomeu, el fins llavors president del Futbol Club Barcelona. El vaig saludar i vaig fer-me una fotografia amb ell. Aquest moment va ser el més interessant de les meves vacances a Cadaqués.

Publicat dins de Majors de 15 anys |

Enterrat però no mort…

Joel Travé_3ème C Lycée Comte de Foix

Una tarda vaig sortir al bosc. Al cap d’una estona, un cartell de fusta envellida em va cridar l’atenció. Em vaig apropar i el vaig girar. ‘’Ajuda! Vull sortir!’’ estava escrit en color rosa i una cal·ligrafia de nen petit. Estranyat, vaig mirar pels voltants i vaig trobar mig enterrada una nansa. La vaig desenterrar; es tractava d’un bagul de petites dimensions que vaig obrir. A dins hi havia un braç de nen petit amb la pell apergaminada. La mà sostenia un retolador de color rosa. Em vaig guixar el braç. Funcionava! Angoixat, vaig comprovar que era del mateix color que la del cartell. Va ser l’últim cop que vaig anar a aquell bosc.

Publicat dins de Majors de 15 anys |

Allò que va passar

Cláudia Gómez_3r A EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Tot va començar un divendres 12 d’octubre a la sortida de l’institut. Passaven molts cotxes i hi havia molts nens a la sortida. Ningú es va adonar del que passava fins que va sonar el clàxon d’un cotxe i algú va cridar. Va ser molt ràpid. Era la meva amiga i mai oblidaré de tot el que va fer per mi. Sempre estava allà quan més ho necessitava. Avui és 12 d’octubre. Ha passat un any i ningú recorda el que va succeir, de tot el que ha sofert la seva família, de com han canviat les coses des que ella ja no hi és. No puc tornar a aquell dia sense sentir…
–Vas progressant, J., però m’has d’explicar què va passar exactament.

Publicat dins de Majors de 15 anys |

Al mig de la pista

Jana_Faurat_3r A EA Segona Ensenyança Santa Coloma
Un divendres, a mitjanit, vaig anar cap a casa de la meva millor amiga. A les 12.30 h ja estàvem vestides i maquillades, preparades per anar cap a la discoteca. En arribar a la discoteca, la meva amiga va demanar dues copes, una per a ella i una altra per a mi. Em va presentar tots els seus amics, però, de sobte, vaig veure un noi al mig de la pista. Des de llavors, no podia fer cas als amics de la meva amiga perquè estava enfavada mirant aquell noi. Els dos ens vam mirar. A poc a poc se’m va anar apropant i em va dir: Vols ballar? I així és com vaig conèixer el teu tiet…
–Apa! Jo pensava que us havíeu conegut a la universitat!

Publicat dins de Majors de 15 anys |

L’home misteriós

Roger Aleu Vilella_3r B Col·legi Sant Ermengol
Anàvem cap a un poble perdut a la muntanya. En arribar, ens trobàrem un home alt, de cabells blancs i amb una cicatriu al mig de la cara. Ens demanà si ens havíem perdut i li vam contestar que estàvem de visita. L’home ens avisà d’un home perillós que hi havia pel poble però no li vam fer cas. Vam passejar i vam trobar un bar en una casa rural. Després vam entrar dins l’església i ens vam trobar el mateix home d’abans. La nostra reacció fou sortir corrents. Corrents li vam anar a comentar a la senyora del bar i ella ens respongué que mai hi havia hagut cap persona alta amb els cabells blancs i una cicatriu a la cara en aquell poble.

Publicat dins de Majors de 15 anys |

L’esforç humil del caminant

Julen Silvestre Nieto_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
Els nens intel·ligents, tots en coneixem algun, generalment són arrogants. Després tenim els que han de treballar i esforçar-se per assolir els seus objectius, ara bé, generalment la seva forma de ser és diferent a la dels primers. Quan un ha estat a baix i ha arribat a dalt, i recorda el procés, sap quant costa. Aquests cada cop que aconsegueixen un èxit en sumen dos d’humilitat.

Publicat dins de Majors de 15 anys |

El doctor

Clément Gambade_3ème G Lycée comte de foix
Un matí d’hivern de l’any 1921, els fanals il·luminaven els carrers encara foscos de París. Aquell dia, el metge del barri va passar per davant de la meva botiga de roba. Era un dels meus amics. Tots sabíem que provenia d’una família que havia fet fortuna a Amèrica. Era vell i portava unes petites ulleres rodones. En aquell moment, anava a visitar un pacient que probablement estava massa malalt per desplaçar-se fins a la seva consulta. Poca gent del meu entorn el coneixia, però tenia molt bona reputació entre els seus coneguts. Vivia en un edifici molt bonic del meu barri. Tret d’això, ningú no en sabia res més.

Una persona ha votat aquest relat.
Publicat dins de Majors de 15 anys |