Timbre alliberador

Anna Ramonet Blasi_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
Última hora lectiva de finals de juny. Feia una calor insuportable. Atordits, miràvem com la professora escrivia a la pissarra moltes frases seguides d’un “comenceu a copiar que ho esborraré de seguida”. A les cares dels meus companys podia veure la fatiga de portar hores de classe monòtones escrivint sense parar. Tots ens moríem de ganes de sortir d’aquella rutina en la qual portàvem tot l’any. Les agulles del rellotge de la classe sonaven cada cop més fort, i tots teníem ganes de marxar d’aquell infern i no tornar-hi fins a l’any que següent. El timbre sonà per fi i tota l’escola sentí l’eufòria de l’inici de les vacances d’estiu.

21 persones han votat per aquest relat.
Publicat dins de Majors de 15 anys |

D’una cosa a l’altra

Alba Ramos_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
Com d’un dia a l’altre passes d’una cosa a l’altra? La veritat és que ni nosaltres ho sabem. Som el que volem, sense adonar-nos que la vida que ens construïm va passant. Ens fem més grans, i tenim menys poder en allò que succeeix en la nostra vida. Així, sense assabentar-nos, canviem constantment la nostra forma d’estimar, de pensar i de ser. Ens agradaria poder canviar coses del passat, canviant errors. Cada minut que passa la tinta del nostre bolígraf es va gastant i ens quedem sense temps i recursos per seguir construint el que volem. Tant de bo tot el que ens fa feliç durés per sempre, però això és l’únic que no podem canviar.

Publicat dins de Majors de 15 anys |

La flama terrorífica

Adrià Morera_1ère  Lycée Comte de Foix

Sento una primera veu aguda cridant: “Desperta’t.” Em desperto de cop, obro els ulls i em trobo en plena classe d’anglès. La meva amiga crida desesperadament. Em giro ràpidament i veig una flama gegantesca, una flama imparable entrant per la finestra. De cop i volta la professora d’anglès comença a cridar: “Fire!” Correm embogits i descontrolats. Obrim la porta d’emergència i per fi aconseguim sortir. Estem allà, impacients, sento plors. Em giro i veig l’escola en flames, tinc els ulls humitejats, els meus records s’han esfumat. Sento una altra veu molt més agradable dient-me: “Ràpid fill meu que arribaràs tard a l’escola.”

Publicat dins de Menors de 15 anys |

El cos

Andreia Morais da Silva_1ère Lycée Comte de Foix

Si poguessis canviar només una cosa del teu cos, què canviaries? Una cara més bonica, uns ulls més brillants, un nas més petitó, una boca més gran, unes cames més llargues, un físic més atractiu… El cos és una projecció de la ment, i la ment una projecció del cor, aquí està la màgia de la vida. Deixa de pensar en aquests físics que veus a les xarxes socials, revistes i anuncis. Deixa d’alterar-te amb el pes que marca la balança. Mostra’t a les persones tal com ets i no escoltis la insensibilitat d’alguns éssers inhumans. La vida passa i això només són futileses, detalls. Lluita, esforça’t, creix, i sobretot viu i deixa viure.

Publicat dins de Menors de 15 anys |

Un mal dia

Ibai Martín Izquierdo_3r A Col·legi Sant Ermengol

Els matins. Buf! Els matins són pitjor que anar en moto despullat. T’aixeques, però no vols. Et poses dret, obres el llum, però  resulta que et sents una mica vampir i el tanques. Camines, topes i sona el despertador per segon cop. Te’n vas a la feina, el dia no és gaire bo. Surts de la feina, t’han multat i la grua se t’ha emportat el cotxe. Comença a ploure, no tens paraigües, et mulles, un cotxe et passa al costat i et xopa. Arribes a casa, et dutxes: l’aigua bull. Te’n vas al llit. Hi ha un accident i els llums de polis i bombers “sortosament” animen la nit del barri fins les 6:45 de la matinada. I tornem a començar.

2 persones han votat per aquest relat.
Publicat dins de Menors de 15 anys |

Sense sortida

Laura Cabot Marcos_3r A Col·legi Sant Ermengol

Em va atrapar, em va tancar, envoltada de barrots i totalment a les fosques, espantada i pregant en aquell petit forat; el meu cos recargolat agafava la forma d’aquell habitacle ombrívol i, allà dins, la por anava envaint tot aquell espai negre que m’envoltava, vaig creure dir adeu al món en silenci. Mentre a la meva ment acudien records del passat, moments dolços, persones a qui no vaig demanar mai perdó, rialles, plors… De cop, poderoses fulles afilades venien cap a mi, em vaig quedar esglaiada, les vaig notar travessar aquella paret. I de sobte, aplaudiments. Com? No ho sé… Per sort, vaig sortir il·lesa d’aquell truc de màgia.

2 persones han votat per aquest relat.
Publicat dins de Menors de 15 anys |

Desaparició de la mare

Lucas Lorite Farras_3r B EA 2a ensenyança Santa Coloma

Era un dia normal i corrent de la vida del Bernat. Ell estava dormint i de cop la seva mare va començar a cridar-lo de forma molt violenta. Seguidament, el Bernat es va aixecar de pressa del llit i va anar corrent cap a la cuina cercant la seva mare, però no era enlloc. El Bernat es va començar a espantar molt i a cridar el seu nom amb una veu trista i tenebrosa, però ella no contestava i es va començar a espantar cada vegada més i més. Finalment el Bernat va sortir de casa a veure si la trobava per allà a prop. Després de més de mitja hora buscant la mare no la va trobar enlloc i va trucar a la policia.

Publicat dins de Menors de 15 anys |