Enterrat però no mort…

Joel Travé_3ème C Lycée Comte de Foix

Una tarda vaig sortir al bosc. Al cap d’una estona, un cartell de fusta envellida em va cridar l’atenció. Em vaig apropar i el vaig girar. ‘’Ajuda! Vull sortir!’’ estava escrit en color rosa i una cal·ligrafia de nen petit. Estranyat, vaig mirar pels voltants i vaig trobar mig enterrada una nansa. La vaig desenterrar; es tractava d’un bagul de petites dimensions que vaig obrir. A dins hi havia un braç de nen petit amb la pell apergaminada. La mà sostenia un retolador de color rosa. Em vaig guixar el braç. Funcionava! Angoixat, vaig comprovar que era del mateix color que la del cartell. Va ser l’últim cop que vaig anar a aquell bosc.

Una persona ha votat aquest relat.
Aquesta entrada ha esta publicada en Majors de 15 anys. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.