Nit al cementiri

Roc Álvarez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Les dotze de la nit. Vaig decidir ser valent i enfrontar-me a les meves pors. Era un repte important per a mi. Passar la nit en un cementiri. Vaig entrar i la porta va grinyolar com si fos el xisclet d’algun esperit perdut. Feia un vent esgarrifós i, de cop, un taüt es va obrir lentament. Començava a estar penedit d’haver pres aquella decisió, però no podia fer mitja volta. Havia de ser valent. En aquell moment vaig sentir un estrany soroll darrere la paret i m’hi vaig acostar a poc a poc. M’havia oblidat totalment del taüt i només estava pendent d’allò que s’amagava darrere la negra paret. Aquell va ser el meu gran error.