Markel Postius_3r B Col·legi Mare Janer
Recordo quan fèiem el dinar familiar a Lleida. Aquelles sobretaules tan llargues. Recordo quan jugava a futbol amb els cosins. Recordo que quan acabàvem de jugar, anàvem a la piscina. Recordo quan donava el menjar als canaris. Recordo que per pujar a Andorra compràvem el sopar a Artesa. I que ens menjàvem aquella coca de recapte. Recordo que en un instant tot va canviar. Recordo aquells dies a casa, la sensació de por, les estones a la finestra, la sensació de tancament, els aplaudiments a les 8 de la tarda, i aquelles tardes jugant al parxís. Recordo que la meva vida no tenia res a veure amb la d’abans. De cop, tot s’havia acabat.
uMarkel Postius_3r BCol·legi Mare JanerRecordo quan fèiem el dinar familiar a Lleida. Aquelles sobretaules tan llargues. Recordo quan jugava a futbol amb els cosins. Recordo que quan acabàvem de jugar, anàvem a la piscina. Recordo quan donava el menjar als canaris. Recordo que per pujar a Andorra compràvem el sopar a Artesa. I que ens menjàvem aquella coca de recapte. Recordo que en un instant tot va canviar. Recordo aquells dies a casa, la sensació de por, les estones a la finestra, la sensació de tancament, els aplaudiments a les 8 de la tarda, i aquelles tardes jugant al parxís. Recordo que la meva vida no tenia res a veure amb la d’abans. De cop, tot s’havia acabat.