Adrià Estrada Rodríguez_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp
Tot i que no era el primer cop que anava amb avió, sí que era la vegada que tenia més nervis. Tres homes grans em miraven, però no m’estranyava ja que ho portaven fent un parell de dies. Tot i que no ho semblés, estava content que ja s’acabés tot el que havia viscut els darrers dos dies. L’avió seguia pujant amb rapidesa. Volien perdre el menor temps possible. De sobte, els núvols deixen de moure’s i en un tancar i obrir d’ulls estic caient des de quilòmetres d’altura sense poder fer-hi res, ni utilitzar res per impedir-ho… però tampoc no ho vull impedir, només vull tancar els ulls fins arribar a baix i no poder tornar-los a obrir.