L’últim adeu

Carla Brescó Flujas_3r C Col·legi Mare Janer

Em vaig despertar a casa dels avis. Aquell dia vaig rebre una trucada. Era la mare. No vaig esmorzar. Tenia l’estómac fet una bola. Vam demanar un taxi. Estàvem de camí. Estava molt nerviosa. Vaig ser l’última a entrar. Les llàgrimes regalimaven dels meus ulls. Quan vam arribar, ell somreia. No era el mateix de sempre. Estava pàl·lid, però no li vaig veure cap nota de dolor. Vam parlar una estona. Jo era una mar de llàgrimes. La meva mare em consolava. Cada vegada estava més adormit. I va arribar el moment menys desitjat. No em sentia, però amb les poques forces que em quedaven, me’n vaig acomiadar. I aquell va ser l’últim adeu.