Oihana Da Costa_3ème D Lycée comte de foix
El que més enyoro és l’etapa de la vida en la qual era la més feliç del món, res em preocupava i la vida era perfecta: la infància. Enyoro l’època en què no tenia pràcticament deures, quan tenia moltíssims amics, quan no m’importava com vestia, quan no em passava els caps de setmana fent deures, quan tenia moltíssima confiança en la meva família i en mi, quan l’únic que feia quan arribava a casa era mirar els dibuixos animats menjant-me un bon entrepà, quan podia comportar-me com volgués, en definitiva, quan era feliç. Tampoc soc infeliç ara, però no hi ha res que pugui comparar-se a la felicitat d’aquells moments: la infància.