Felipe Daniel da Costa Oliveira_3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Era un dia normal, però aquell dia semblava especial. La meva mare ja m’havia fet un esmorzar deliciós. Després d’esmorzar vaig anar a dutxar-me. La meva mare em va dir que estigués tranquil, que no passaria res. Però jo estava trist. Per què a mi? No entenia per què havia de tenir aquella malaltia. Tots els nens poden caminar i jo he d’estar aquí assegut. Si no tinc la cadira de rodes, no puc fer res. Estic dèbil. Vaig sortir al carrer amb la meva mare. Estava estranya. Vam arribar a un lloc i van sonar campanes. Aleshores, la meva mare va cridar la gran notícia: –Estàs curat! Enhorabona, fill! I tota la plaça es va posar a aplaudir.