Sempre junts

CLARISA F. MARTÍNEZ ROJAS_3r B  EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Un dels pitjors sentiments. Per què li havia de passar això a ella? La seva mare s’estava morint i ella se sentia sola. Restava a la seva habitació plorant i esperant que fos mentida.

–Mare, no m’agrada veure’t així.

–Jo ja sento que m’estan il·luminant i em sento viva després de tants dies– li va contestar la mare.

Van passar els dies i la mare va acabar morint.

Mentre que pare i filla anaven en cotxe al funeral, van xocar, però van sortir il·lesos i van caminar fins al funeral.

De camí, es van trobar la mare. No ho entenien. De sobte, va sonar una ambulància. I de seguida ho van entendre tot. A un costat o a l’altre. Sempre junts.

2
2