El peluix de l’àvia 

ANA SOFIA MOURA_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

De petita, li vaig demanar un peluix a la meva àvia. Aquell osset estava en una estanteria, ple de pols. Em va prometre que el dia que ja no hi fos, seria per a mi. Mesos després vaig tornar a casa de l’àvia i no la vaig trobar però vaig heretar el seu peluix. Ara, no he tornat mai més a casa seva per tornar-li el peluix i el tinc a casa. El peluix conserva l’olor de l’àvia i em recorda que segueix estant amb mi. Sento com diàriament m’observa i, a les nits, noto com el peluix, amb la mirada, em vigila. Així doncs, cada dia em sento protegida. Espero tornar a veure un dia la meva àvia per agrair-li el seu regal i dir-li com l’enyoro.

1
1

Feu un comentari