Dissabte, 21 de novembre del 2026 Relat núm. 2.861 de 6.622
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.861

11 de setembre del 2001

Alba Bellido Beltran 3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO 2 de desembre del 2018 Lectura: 1 min · 632 caràcters

Alba Bellido Beltran_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Estava sota una taula, atrapada en aquell lloc ple de flames. L’única cosa que podia veure era com la gent intentava salvar-se, tothom estava en pànic, cridant, corrent, llançant-se per la finestra; ningú no em veia ni m’escoltava. No em podia moure, tenia les cames paralitzades. De sobte vaig mirar a terra i vaig veure el meu mòbil, que havia caigut de la taula. Solament desitjava que el mòbil no s’hagués espatllat per poder trucar a la meva família. Vaig utilitzar totes les meves forces per agafar-lo i quan ja el tenia a les meves mans, se’m van tancar els ulls i vaig sentir com tot queia sobre meu; ja no hi podia fer res.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats