e_640

JORDI VEGA BONVILÀ_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino

El ric contemplava la lluna sense saber quant de temps feia que estava així, sense saber sobretot per què: “que no donen els diners la resposta i el saber?”, pensava ell, sempre comparant la lluna amb el corb. Llavors es va aixecar per anar a cercar la lluna, la qual mai perdria ni de nit ni de dia, mentre sentia la seva ànima negra i cruel dir-li a l’orella: mai més. Perquè ella sabia que a la lluna mai arribaria i la seva bona ànima mai tornaria.

Anna Taurinyà Llueca_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

La Laura va trobar una clau a la butxaca del seu abric quan tornava de l’escola. No recordava haver-la vist mai i no encaixava en cap pany de casa seva. Durant dies va provar-la discretament en portes de veïns,  però sempre fracassava. El més estrany era que cada matí apareixia de nou a la seva butxaca, encara que la deixés on fos, des de la tauleta de nit fins a la cuina. Va començar a tenir por. Una tarda, davant de la biblioteca, tancada des de feia anys, va tenir un pressentiment que la porta amb el pany d’aquella clau misteriosa estaria allà. Va intentar obrir, el pany va cedir, va entrar-hi i mai més en va sortir. 

Maria Curval_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Estic a classe asseguda esperant que la mestra de mates vingui, la veig entrar per la porta. De cop el meu cos para de funcionar. No em puc moure, ni respirar, només puc observar. Veig que treu les PC de la seva carpeta. Les reparteix. La primera fila, segona i tercera on estic jo. De sobte, tinc la PC girada sobre la taula. Tinc pànic, por i només puc pensar en què li diré a la mare. Giro la PC. Una C. Penso en tot el que m’havia esforçat. La reviso i trobo el culpable: una activitat que valia més de mitja nota ha fet que no tingui una A. I ara només penso: no se suposa que la perfecció no existeix, doncs per què he de ser perfecta?

Helena Bernardo_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Estava jugant a pilota quan una nena de més o menys la meva edat em va demanar de jugar amb mi. Com no tenia molts amics li vaig dir que sí i ens vam posar a jugar. Quan era molt tard i ja havia de marxar em va donar una pedra molt bonica i molt negra. La Yara, la nena, em va dir que no em separés d’ella, que donava molta sort. Aquella nit vaig dormir abraçada a la pedra tota la nit. Cada dia que la portava a sobre, tenia un accident. Un dia vaig caure per les escales, l’altre em van dir que el meu avi havia mort. Així que em vaig adonar que estava maleïda i vaig decidir destruir-la, allà van acabar tots els meus problemes.

BERTA RUBIO TICÓ_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

El padrí sempre em repetia que la paciència era la clau de tot: “Si esperes prou, la vida et recompensa”, deia amb un somriure espavilat que s’ha gravat per sempre en la meva memòria. Jo vaig creure en les seves paraules i vaig guardar la moneda que em va donar, com si fos un amulet màgic capaç d’obrir totes les portes dels meus somnis. Avui, després d’uns anys, he tornat a obrir aquella capseta amb la mateixa il·lusió infantil d’aquell primer dia. Allà seguia, brillant com si el temps no hagués passat… però un detall m’ha encongit el cor: la botiga de joguines on volia comprar el meu desig va tancar fa catorze anys.

Pelayo Rodríguez Canella_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Després de sortir de sota d’una pedra, mirar cap a l’abrasador Sol i patir una deshidratació de dos dies. Al saber que tota l’aigua s’havia evaporat a causa de l’aproximació de la Terra al Sol, que la Lluna s’allunyava, i les marees es descontrolaven i vaig començar la meva recerca d’altres individus de la meva espècie en aquest desolat món. Ja no tinc esperança de trobar a ningú, però veig una ombra com d’una panerola, però estava immòbil mirant cap al Sol, com si no li afectés aquella llum cegadora. No sabia si apropar-me perquè podria ser perillós. 

LOUANA MARTINS_3ème B Lycée Comte de Foix

Soc l’ Enora, tinc 18 anys. Era esquiadora professional però em vaig lesionar. La Lola, la meva germana, està fent tot el possible perquè  torni a esquiar. Avui el metge m’ha trucat i diu que té una solució. L’operació és molt cara, però he acceptat. Han passat mesos i he quedat escurada. La Lola ha tingut una idea: he de participar a Âmes sœurs à Paris. Quedant eliminades, podem guanyar 20.000 euros. El programa consisteix a triar entre l’amor i els diners: 100.000 euros, més el pot acumulat. Hi ha un noi per deu noies. I m’he enamorat de l’Enzo. El sentiment és mutu. He assolit la final. Aleshores, quina opció creieu que he triat? 

KAÍMA DUARTE_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Al Consell dels Joves, el meu grup i jo vam tenir una idea clara i important: organitzar una gran festa d’estiu oberta a tothom. Vam treballar amb molta il·lusió, preparant amb ganes la proposta i presentant-la amb nervis, però amb decisió. Quan ens van confirmar que l’havien acceptada, vam sentir un orgull immens i no ens ho podíem creure. Aquell juliol, la plaça es va omplir de música, llums i molta gent ballant fins a la matinada. Veure la nostra idea feta realitat va ser una experiència única que mai oblidarem. Vam aprendre que, quan et compromets de veritat, les idees poden canviar moltes coses i fer que passi allò que somiem.  

Aram Albós CoRBERA_3r B Col·legi Mare Janer

No hi ha res tan difícil com barrejar els números i les lletres. Tot junt mai m’havia costat tant. L’altre dia, després d’haver rumiat durant molt temps, vaig acabar pensant que allò no podia seguir molt més temps així. Destrossat perquè no ho entenia, era incapaç de comprendre els números. Em va quedar clar que jo era més de lletres que de números. Els números em defraudaven massa. M’agradaven més les metàfores, les comparacions, els paral·lelismes, la puntuació, l’accentuació, els accents diacrítics i la literatura que no pas alguns d’aquells símbols matemàtics tan estranys. La conclusió va ser que m’agradaven més les lletres. 

Anna Sofia Delgado LeremeIeva_3r B COL·LEGI MARE JANER

Un amic meu molt famós treballa a Barcelona i el seu germà, en Joan, té un bar de carretera. Un dia, mentre cuinava, l’amic va relliscar i es va fer un esquinç. No podia cuinar, així que va trucar al seu germà perquè l’ajudés. Però en Joan no en sabia gaire i tot sortia malament: la paella cremava, el cafè era amarg i el menjar, un desastre. Finalment, va preparar la seva especialitat, “torrades cremades”. La gent deixava de venir. Un crític va tastar-les, en va fer foto i va escriure: “Aquestes torrades cremades són una meravella: senzilles, autèntiques i diferents, trenquen amb tot el tradicional.” De cop, tothom volia tastar-les.

Toni Molina_3r A Ea segona ensenyança de Santa Coloma

Fa poc vaig patir la defunció de l’àvia. Però ningú m’havia explicat com havia passat. Aquest fet m’angoixava profundament, ja que la iaia havia estat un gran suport per a mi. No podia parar de donar-li voltes: Com havia mort? Hi havia quelcom estrany? Un dia, vaig entrar a la seva habitació i vaig cercar alguna pista; ja que tenia el pressentiment que havia passat alguna cosa que m’amagaven els pares. I… Bingo! Una carta escrita per ella deia: “No puc més, cada dia se’m fa etern, ja no em queden forces…” No vaig continuar llegint, estava clar que s’havia suïcidat perquè no podia suportar la pèrdua de l’avi i estava molt deprimida…

Dago Moles_3r A Ea segona ensenyança de Santa Coloma

Un dia qualsevol del 2017, en una escola normal i corrent, es va fer viral una aplicació que tenia el poder de predir el moment de la mort de cadascú. Molts alumnes van decidir, sense dubtar-ho, d’instal·lar-se aquesta eina. Alguns van veure com la seva defunció, segons la predicció, era en uns dies, fet del qual van riure sense parar. Les morts van succeir realment: accidents de trànsit, caigudes a la muntanya, desgràcies domèstiques… Estava clar que l’eina s’havia estès arreu del món. Però, de sobte i tan ràpid com havia arribat, l’aplicació va desaparèixer, i tant el seu origen com les morts es van considerar tot un misteri. 

MARTINA LORENTE_3ème D Lycée Comte de Foix

Vaig observar l’ombra darrere aquell edifici vell. Una mirada buida penetrava l’ambient obscur, el corrent d’aire deia tartamudejant paraules incomprensibles. Atansant-m’hi, li vaig agafar la mà, l’ombra es va aixecar mirant al cel amb l’esperança fixa als ulls. Poder escapar d’aquella angoixa cada vegada era més a prop. Vam caminar durant una estona, fins que la llum s’intensificava a l’horitzó. L’ombra tremolava mentre caminava cap a la resplendor. Es va començar a desintegrar amb l’aire. Veia com les inseguretats que m’envoltaven s’esvaïen. Vaig entendre que tots necessitem trobar la llum que il·lumina el nostre camí cap al futur. 

MARGAUX BUFFA_3ème D Lycée Comte de Foix

La Júlia va començar a treballar en una cafeteria, i cada tarda, el Lucas hi entrava per demanar un capuccino. Un dia que plovia, la Júlia va sortir corrents per anar a rescatar un gosset que tremolava de fred a sota un banc. El Lucas, que l‘estava veient des del carrer, va obrir el seu paraigua i li va fer senyal perquè s’hi refugiés amb el gosset. Van entrar a la cafeteria, es van asseure junts, i van parlar del gosset i d’altres temes. No recorden quan exactament van deixar de ser només client i bàrman, perquè des d’aquell moment van ser els millors amics del món i aquell cafè es va convertir en el seu lloc especial per sempre.

DANIELA REGALO ALVES_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Estic intranquil·la. Avui jugo contra noies un any més grans que jo. Les fito de dalt a baix, són molt fortes i altes. El meu inconscient em diu que són bones rivals. Em tranquil·litzo escoltant música. L’entrenador ens anima. Veig al meu pare a les grades. Vull que estigui orgullós de mi. L’estrès em disminueix. Ell em fa un senyal. Comença el joc. Em tiren a terra. Perdo la pilota. L’altre equip marca. Estic eufòrica. Puc demostrar el meu potencial. Em passen la pilota. Esquivo a les defenses. Estic al davant de la porteria. Em posiciono ràpidament. Marco gol. Les meves companyes em feliciten. Ell des de la grada em somriu

BIEL NAUDI_3r E EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Estava a la muntanya a punt de posar-me al sac de dormir sota la llum de les estrelles. De sobte una llum cada cop més encegadora cau del cel i impacta a poca distància del campament. L’impacte és tan gran que surt foc, no hi ha cobertura, ja que l’impacte ha deixat tota la vall sense per poder trucar als bombers. Corro cap allà per veure que ningú ha pres mal. A l’arribar trobo un objecte estrany, hi ha algú a dins amb vuit braços i sorgeix de dins de l’objecte. Em desperto al campament. Ha estat un somni molt real, miro el meu braç i tinc una cremada que ahir no tenia, potser no ha estat un somni.   

LUANA RIBEIRO CALHEIROS_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Estàvem en un enterrament on tot era de color blanc! La sala era plena de roses blanques, feia molt bona olor, massa per a un lloc on la vida d’un estimat acabava. L’avi odiava aquelles flors per dues raons, la primera perquè deia que li feien pensar en la mort, i la segona perquè era al·lèrgic al pol·len. Però ara que descansava ja no podria dir-ne res. Ara dormirà eternament sota aquella olor. Però de sobte el meu avi va saltar i va començar a esternudar, tots ens el vam mirar pensant que era un somni. I just quan va acabar, va cridar: que vagin a tirar totes aquestes roses fresques o si no moriré de veritat!

TIMOFEI POTAPOVICH ALEXEEVICH_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Una tarda fosca vaig caminar pels carrers d’un poble a Polònia. Tot era molt tranquil fins que vaig veure una persona molt alta, amb un pal a la mà mirant-me fixament. Vaig intentar fugir, però s’apropava amb cada pas. El seu cos semblava fet d’un arbre. Vaig intentar fugir corrent i quan vaig parar al costat d’una casa molt vella per veure on era, vaig tranquil·litzar-me una mica perquè no ell veia. De sobte, vaig sentir un sentiment estrany: algú respirava a la meva esquena. Quan vaig girar-me, vaig veure un monstre terrible. Vaig sentir molta adrenalina i, de sobte vaig despertar-me.

SALMA DONCEL_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Era de nit i fosc, em vaig despertar d’un somni molt estrany, era dins d’un passadís amb poca llum. Vaig veure un pallasso que venia cap a mi, vaig intentar córrer, però no podia avançar i ell s’apropava cada vegada més. Tenia la por dins del cos, quan vaig començar a moure’m, ho feia molt lentament, no podia anar més de pressa i sentia la seva presència darrere meu. Finalment, em va atrapar i em va menjar. Aquell somni es repeteix i sempre fa que no pugui dormir bé durant el que queda de nit. Vaig intentar tornar-me a dormir i, de cop i volta, sento un soroll, miro cap a la porta i veig la meva gata que volia dormir amb mi.

HERMAN ZGAIB_3r D EA 2A ENSENYNAÇA SANTA COLOMA

La nit de Nadal, la Clara va sentir una nadala suau sota la finestra. Sonava com un cor infantil, però quan va mirar, el carrer estava buit i nevat. El cant es va tornar un murmuri dins la sala, tot i que estava sola. L’arbre brillava massa, els llums bategaven com un cor. Entre les branques, un rostre pàl·lid l’observava, somrient. El cor va entonar el seu nom, i una veu infantil va murmurar: “Ja som dins”. Els llums de l’arbre es van apagar, deixant només el somriure flotant en la foscor. La Clara, molt espantada, va sortir corrents, es va tancar a l’armari, va tancar els ulls i quan els va obrir el va veure somriure al seu costat.