e_640

GABRIELA TRINDADE_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan vaig obrir els ulls, no sabia on era. Semblava un túnel molt fosc: no veia res, només un llum que anava i tornava lentament. Al cap d’uns segons vaig sentir un soroll i em vaig apropar amb cautela, quan de sobte una pedra molt gran va caure, després dues, després tres, i aviat van començar a caure moltes pedres al meu voltant. Vaig sortir corrent sense saber on anar, no em podia quedar allà. Vaig trobar un tren abandonat i, tot i sentir un fred intens, vaig entrar-hi. Dins, un senyor molt alt, d’uns dos metres, amb una màscara aterridora, es va girar cap a mi, i vaig començar a córrer desesperadament, buscant una sortida que no veia. 

LIZ LEAL_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja coneixem la porta que obrim cada dia, la que ens permet entrar i sortir de casa. Hi ha vegades que ens costa girar el pany i necessitem l’ajuda d’un pare o d’una mare. Totes les portes de casa poden portar a un lloc especial, on guardar records del passat, bons o dolents. Les portes poden ser diferents: amb finestra, altes o petites, i algunes amb entrades per a un gat o un gos. Poden ser de colors diversos com blau, negre, groc o molts altres. Quan volem estar segurs i protegits, tanquem la porta. Però hi ha moments que no s’obre i necessitem ajuda de fora. Fa por, però quan la travessem, tot és millor, i guanyem més confiança.  

Kevin Morais_3r A EA 2A ENSENYAÇA DE SANTA COLOMA

Fa molts anys, hi havia un home que es va despertar en un hospital. No sabia què havia passat però sentia dolor als ulls i no hi veia res. Ell va escoltar una persona i li va preguntar qui era i el motiu de la seva ceguesa. Era el metge i li va explicar que havia patit un accident, que havia estat en coma deu anys i que havia perdut la visió. L’home es va esfondrar: com viuria sense veure-hi? Com cuinaria o com s’ho faria per escriure? El doctor el va tranquil·litzar tot i que, a partir d’aquell moment, la seva vida seria més difícil perquè tindria ulls de vidre. Ell no hi va poder veure mai més però va poder fer vida normal com tothom. 

DAFNE MONTERO_3r A EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Soc la petita de tres germans i, normalment, estem sols. La mare quasi no para per casa i el pare sempre està fora, dient que tornarà, però mai ho fa. La gran intenta cuidar-nos, fa veure que és forta, que no passa res, però jo sé que també té por. El mitjà plora sol a l’habitació i jo només vull una abraçada, sentir que tot anirà bé, però sento que no arribarà mai. A vegades, intentem gaudir per oblidar-ho, però la casa cada dia és més trista, com si també es volgués desfer de nosaltres. A la nit, el silenci se’ns cau a sobre, sembla que també plori amb nosaltres. Som tres, estem sols i cap dels dos es vol fer càrrec de nosaltres.

ARON DES SANTOS_3ème F LYCÉE COMPTE DE FOIX

En llevar-me i mirar per la finestra, veig el mar de Miami. L’admiro des d’un edifici de vint plantes. Durant el temps que el robot em fa l’esmorzar reviso el meu correu a l’ordinador. Després d’esmorzar mig quilo de caviar baixo a la meva piscina. Tot era massa repetitiu, sempre feia el mateix, no tenia ningú amb qui compartir i gaudir d’aquella riquesa perquè els meus familiars no em parlaven i d’amics no en tenia. Per culpa d’aquesta soledat vaig començar a consumir drogues i beure alcohol i un dia vaig pensar de treure’m la vida. Vaig agafar l’ascensor i, des de l’heliport del meu edifici, vaig comptar fins a tres i vaig saltar. 

MEHDI JERBI_3ème F LYCÉE COMPTE DE FOIX

Estava comprant i veig el meu veí Josep, un home amb cinc fills. M’explica que està desesperat, que ja no pot més. Diu que no rep cap ajuda de l’estat i que ha estat malalt, de baixa, i la seva dona només cobra 1.600 euros. Llavors li dic que l’ajudaré. Vaig pensar que podria fer-ho perquè tinc diners. Vaig reunir molta gent a l’avinguda Carlemany per manifestar-nos per la causa. Al final, va venir el representant del govern i ens va comunicar que havien tingut una reunió i que havien canviat la llei per a les famílies. Llavors, vaig trucar al Josep per dir-li que tindria ajuda per als seus fills. Em va donar les gràcies.

Guanyador curs 2025/2026

NEUS MARTÍNEZ GORDILLO_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Soldat que lluita, espasa que és tacada per la culpa. Mata cossos amb indiferència per conquerir quelcom que no serà seu. Pateix perquè no li agrada la culpa, però no plora. Sobre el camp de batalla arrasa amb qui es creua pel seu camí, així li han dit que ho ha de fer, per no trair la lleialtat del senyor, que el protegeix i vetlla per la victòria dels seus. L’home no pensa en la fi dels seus dies. Per què? Tot és possible, ho sap. Si s’equivoca, serà una vergonya. Voldria un final gloriós. Creu amb fermesa que encara no li ha arribat l’hora. Però oblida que el que sembres reculls i que a cada porc li arriba el seu Sant Martí.

Guanyador curs 2025/2026

ÀLIA ROCA SELGA_3r C EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

A la nit de Sant Joan, el poble s’il·luminava amb mil espurnes. A la plaça, els amics corríem entre petards i bengales, rient amb aquell punt de nervis que fa bategar el cor més ràpid. Estava tot ple de fum i l’aire feia olor de cremat. La música que sonava de l’antiga ràdio del poble es barrejava amb els crits d’alegria. Saltàvem la foguera, demanant desitjos que només nosaltres sabíem, mentre les estrelles semblaven estar més a prop i tot resultava especial. En aquell moment, tot semblava possible: l’estiu acabava de començar!

JORDI VEGA BONVILÀ_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino

El ric contemplava la lluna sense saber quant de temps feia que estava així, sense saber sobretot per què: “que no donen els diners la resposta i el saber?”, pensava ell, sempre comparant la lluna amb el corb. Llavors es va aixecar per anar a cercar la lluna, la qual mai perdria ni de nit ni de dia, mentre sentia la seva ànima negra i cruel dir-li a l’orella: mai més. Perquè ella sabia que a la lluna mai arribaria i la seva bona ànima mai tornaria.

Anna Taurinyà Llueca_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

La Laura va trobar una clau a la butxaca del seu abric quan tornava de l’escola. No recordava haver-la vist mai i no encaixava en cap pany de casa seva. Durant dies va provar-la discretament en portes de veïns,  però sempre fracassava. El més estrany era que cada matí apareixia de nou a la seva butxaca, encara que la deixés on fos, des de la tauleta de nit fins a la cuina. Va començar a tenir por. Una tarda, davant de la biblioteca, tancada des de feia anys, va tenir un pressentiment que la porta amb el pany d’aquella clau misteriosa estaria allà. Va intentar obrir, el pany va cedir, va entrar-hi i mai més en va sortir. 

Maria Curval_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Estic a classe asseguda esperant que la mestra de mates vingui, la veig entrar per la porta. De cop el meu cos para de funcionar. No em puc moure, ni respirar, només puc observar. Veig que treu les PC de la seva carpeta. Les reparteix. La primera fila, segona i tercera on estic jo. De sobte, tinc la PC girada sobre la taula. Tinc pànic, por i només puc pensar en què li diré a la mare. Giro la PC. Una C. Penso en tot el que m’havia esforçat. La reviso i trobo el culpable: una activitat que valia més de mitja nota ha fet que no tingui una A. I ara només penso: no se suposa que la perfecció no existeix, doncs per què he de ser perfecta?

Helena Bernardo_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Estava jugant a pilota quan una nena de més o menys la meva edat em va demanar de jugar amb mi. Com no tenia molts amics li vaig dir que sí i ens vam posar a jugar. Quan era molt tard i ja havia de marxar em va donar una pedra molt bonica i molt negra. La Yara, la nena, em va dir que no em separés d’ella, que donava molta sort. Aquella nit vaig dormir abraçada a la pedra tota la nit. Cada dia que la portava a sobre, tenia un accident. Un dia vaig caure per les escales, l’altre em van dir que el meu avi havia mort. Així que em vaig adonar que estava maleïda i vaig decidir destruir-la, allà van acabar tots els meus problemes.

BERTA RUBIO TICÓ_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

El padrí sempre em repetia que la paciència era la clau de tot: “Si esperes prou, la vida et recompensa”, deia amb un somriure espavilat que s’ha gravat per sempre en la meva memòria. Jo vaig creure en les seves paraules i vaig guardar la moneda que em va donar, com si fos un amulet màgic capaç d’obrir totes les portes dels meus somnis. Avui, després d’uns anys, he tornat a obrir aquella capseta amb la mateixa il·lusió infantil d’aquell primer dia. Allà seguia, brillant com si el temps no hagués passat… però un detall m’ha encongit el cor: la botiga de joguines on volia comprar el meu desig va tancar fa catorze anys.

Pelayo Rodríguez Canella_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Després de sortir de sota d’una pedra, mirar cap a l’abrasador Sol i patir una deshidratació de dos dies. Al saber que tota l’aigua s’havia evaporat a causa de l’aproximació de la Terra al Sol, que la Lluna s’allunyava, i les marees es descontrolaven i vaig començar la meva recerca d’altres individus de la meva espècie en aquest desolat món. Ja no tinc esperança de trobar a ningú, però veig una ombra com d’una panerola, però estava immòbil mirant cap al Sol, com si no li afectés aquella llum cegadora. No sabia si apropar-me perquè podria ser perillós. 

LOUANA MARTINS_3ème B Lycée Comte de Foix

Soc l’ Enora, tinc 18 anys. Era esquiadora professional però em vaig lesionar. La Lola, la meva germana, està fent tot el possible perquè  torni a esquiar. Avui el metge m’ha trucat i diu que té una solució. L’operació és molt cara, però he acceptat. Han passat mesos i he quedat escurada. La Lola ha tingut una idea: he de participar a Âmes sœurs à Paris. Quedant eliminades, podem guanyar 20.000 euros. El programa consisteix a triar entre l’amor i els diners: 100.000 euros, més el pot acumulat. Hi ha un noi per deu noies. I m’he enamorat de l’Enzo. El sentiment és mutu. He assolit la final. Aleshores, quina opció creieu que he triat? 

KAÍMA DUARTE_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Al Consell dels Joves, el meu grup i jo vam tenir una idea clara i important: organitzar una gran festa d’estiu oberta a tothom. Vam treballar amb molta il·lusió, preparant amb ganes la proposta i presentant-la amb nervis, però amb decisió. Quan ens van confirmar que l’havien acceptada, vam sentir un orgull immens i no ens ho podíem creure. Aquell juliol, la plaça es va omplir de música, llums i molta gent ballant fins a la matinada. Veure la nostra idea feta realitat va ser una experiència única que mai oblidarem. Vam aprendre que, quan et compromets de veritat, les idees poden canviar moltes coses i fer que passi allò que somiem.  

Aram Albós CoRBERA_3r B Col·legi Mare Janer

No hi ha res tan difícil com barrejar els números i les lletres. Tot junt mai m’havia costat tant. L’altre dia, després d’haver rumiat durant molt temps, vaig acabar pensant que allò no podia seguir molt més temps així. Destrossat perquè no ho entenia, era incapaç de comprendre els números. Em va quedar clar que jo era més de lletres que de números. Els números em defraudaven massa. M’agradaven més les metàfores, les comparacions, els paral·lelismes, la puntuació, l’accentuació, els accents diacrítics i la literatura que no pas alguns d’aquells símbols matemàtics tan estranys. La conclusió va ser que m’agradaven més les lletres. 

Anna Sofia Delgado LeremeIeva_3r B COL·LEGI MARE JANER

Un amic meu molt famós treballa a Barcelona i el seu germà, en Joan, té un bar de carretera. Un dia, mentre cuinava, l’amic va relliscar i es va fer un esquinç. No podia cuinar, així que va trucar al seu germà perquè l’ajudés. Però en Joan no en sabia gaire i tot sortia malament: la paella cremava, el cafè era amarg i el menjar, un desastre. Finalment, va preparar la seva especialitat, “torrades cremades”. La gent deixava de venir. Un crític va tastar-les, en va fer foto i va escriure: “Aquestes torrades cremades són una meravella: senzilles, autèntiques i diferents, trenquen amb tot el tradicional.” De cop, tothom volia tastar-les.

Toni Molina_3r A Ea segona ensenyança de Santa Coloma

Fa poc vaig patir la defunció de l’àvia. Però ningú m’havia explicat com havia passat. Aquest fet m’angoixava profundament, ja que la iaia havia estat un gran suport per a mi. No podia parar de donar-li voltes: Com havia mort? Hi havia quelcom estrany? Un dia, vaig entrar a la seva habitació i vaig cercar alguna pista; ja que tenia el pressentiment que havia passat alguna cosa que m’amagaven els pares. I… Bingo! Una carta escrita per ella deia: “No puc més, cada dia se’m fa etern, ja no em queden forces…” No vaig continuar llegint, estava clar que s’havia suïcidat perquè no podia suportar la pèrdua de l’avi i estava molt deprimida…

Dago Moles_3r A Ea segona ensenyança de Santa Coloma

Un dia qualsevol del 2017, en una escola normal i corrent, es va fer viral una aplicació que tenia el poder de predir el moment de la mort de cadascú. Molts alumnes van decidir, sense dubtar-ho, d’instal·lar-se aquesta eina. Alguns van veure com la seva defunció, segons la predicció, era en uns dies, fet del qual van riure sense parar. Les morts van succeir realment: accidents de trànsit, caigudes a la muntanya, desgràcies domèstiques… Estava clar que l’eina s’havia estès arreu del món. Però, de sobte i tan ràpid com havia arribat, l’aplicació va desaparèixer, i tant el seu origen com les morts es van considerar tot un misteri.