Ja ha arribat

Adriana Garcia Prat_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

S’ha acabat l’estiu. Uns mesos de descans. Noves experiències. Arribo a la platja i sento molta felicitat al saber que ara el que és bo comença. Torno a sentir aquelles veus que sento uns mesos a l’any, sempre dins del meu cor. A quin dia estic? No ho sé, perquè els dies van i van passant, però sempre quedaran com a records. Els dies són molt divertits, coneixes, socialitzes, i ho són més quan estàs ben acompanyat i rodejat de gent que et treu un somriure. Ja s’acaba i sento una gran tristesa, però penso que tots aquests records queden guardats en aquest poble. Ens veurem l’any que ve amb ganes de recomençar i us recordaré sempre.

Desconfiat

Marc Fernàndez Ortega_3r B Col·legi Sant Ermengol

Un esquirol petitó vivia en un alt arbre amb la panxa buida i por constant. A vegades era pel vent, altres les ombres i normalment les fulles que queien dels arbres. Un dia la fam el va fer sortir. De sorpresa va trobar un aglà, però un soroll el va espantar; el va agafar ràpid i va córrer cap al cau, quan es va adonar que només era el vent. Amb l’estómac ple, va pensar “No més por!” i va sortir decidit. Va explorar el bosc amb confiança, però la por no desapareix fàcilment. Una ombra gran va passar volant i, espantat, va tornar al seu cau. Malgrat els seus esforços, la por el seguia, i deixava el pobre esquirol espantat per la resta dels dies. 

Llibre o realitat?

ERIC TAPIAS HERNANDEZ_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

El Marc era un noi a qui li agradava llegir. Un dia estava llegint un llibre de terror anomenat El dia més llarg. Era a la seva habitació quan, de sobte, l’assassí del llibre que estava llegint no només era al llibre sinó que també era a casa seva buscant-lo. El Marc el va veure i va començar a córrer per la casa i es va amagar sota el llit dels seus pares. Va agafar el seu mòbil per trucar-los perquè no eren a casa, però no li van respondre. Passaven els minuts, eterns, i el Marc continuava sota el llit. Temps després, la seva mare el trucà, fet que ocasionà que el mòbil fes soroll i l’assassí l’acabés trobant i matant.

La imaginació dintre d’una imaginació

MAIANA ROVIRA FAURA_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Ja era la una de la matinada. Hauria d’estar dormint fa hores, però estava en aquell punt on el llibre no parava d’estar interessant. De sobte, va entrar la meva germana petita i em va demanar si podia anar a dormir amb ella, que tenia por. No volia, però em va insistir tant que vaig acceptar. Ja era de dia. Em va despertar la meva mare cridant-me perquè m’havia tornat a adormir al llit de la Lili, morta feia dos anys. Necessitava aire. Necessitava respirar aire pur o sabia que em posaria a plorar. Em vaig aixecar del llit i vaig passar a través de la imaginació de la mare, que s’havia mort “accidentalment” just després que la Lili.

1
1

El pas del temps

Sergi Porras_3ème E Lycée comte de foix

Recordeu quan només us importaven els joguets, la família i els amics? Tots teníem desenes d’amics, l’habitació plena de joguets per terra i els pares eren els teus herois. En canvi, ara t’importa fins i tot el color de la roba o com et tracten els teus amics i ja no són desenes, són dos o tres. Vas a l’escola per aprendre moltes coses i moltes bastant innecessàries, ja que ensenyen coses importants, però no sempre les més útils per a la vida. Quan ja ets gran t’adones que l’escola no és el més important, ni on aprendràs les coses claus per a la teva vida, perquè la vida no és gens fàcil. I el pas del temps et fa veure tot això.

12
2

Un dia de partit

LUCAS BACHRATY_3ème E Lycée comte de foix

Ja és dissabte! Toca partit de futbol. Ens aixequem a les vuit del matí per esmorzar i jugo una mica amb el meu gat. Anem a caminar una mica a la vall d’Incles. Després anem amb el meu germà a jugar al parc. Anem a dinar, em preparo la motxilla per sortir cap al camp a la Borda Mateu. Hem d’estar presents una hora abans del partit. Sortim al camp, surto com a extrem dret a l’onze inicial. L’àrbitre xiula el començament del partit, és el minut 44, l’última jugada de la primera meitat. Agafo la pilota per la banda dreta, driblo el defensa ficant-me cap endins, llenço i obro el marcador amb el primer gol. Celebro!

4
1

El darrer petó a la platja

LARA VARELA CUNHA_3r A COL·LEGI ESPANYOL MARÍA MOLINER

Era un dia d’estiu a la platja de Benicàssim. La meva amiga i jo vam decidir anar a banyar-nos al mar. Vam anar massa lluny de la riba i, mentre anàvem més cap al fons, ens vam trobar amb un home ancià. Ens vam fixar en ell perquè s’apropava cap a nosaltres. Quan va ser davant nostre va començar a explicar-nos alguns episodis de la seva vida. En el moment que ja volíem marxar ens va demanar si podia fer-nos un petó a la galta, perquè feia molt que no veia les seves netes i les trobava a faltar, així que vam acceptar. Quan ja retornàvem cap a la riba, vam veure de lluny com s’ofegava sense que ningú pogués fer res per la seva vida.

19
1

L’ocasió especial

THAIS VAREJAO PIMENTA_3r A COL·LEGI ESPANYOL MARÍA MOLINER

Un bateig, un casament, un sopar important… Sempre guardem coses per a ocasions especials. A qui no li va dir la mama de petit: “Guarda’t això per a alguna ocasió especial”, i ara sempre guardem coses que ens agraden per a “Ocasions especials”. Però, i si aquesta ocasió mai arriba? I si totes les coses que has estat guardant mai les utilitzes perquè no trobes una bona ocasió per a posar-te-les? Un moment es torna especial si tu decideixes que ho sigui. I per què no podem fer que tots els dies ho siguin? Per què no podem gaudir diàriament d’un munt de coses que ens agraden? Per què no fem que tots els dies siguin ocasions especials?

La traïció d’un millor amic

JOANA SANROMAN_3r E EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

En aquell seient de cuir, mirant-se les mans tremoloses, recordant tot el que havia passat aquella nit, en Manel estava mirant el cos sense vida de qui havia sigut, durant molts anys, un dels seus millors amics, l’Ian. Però es va convertir en el seu pitjor enemic per ser l’amant de la seva estimada dona. Amb una forta pressió al coll va veure com expirava el seu últim alè. Encara recorda com cridava pregant perdó. No podia més, el seu amic li havia destruït la vida. En Manel estava cansat, no podia més. Va agafar el revòlver que tenia a l’escriptori i se’l va posar a la templa. Després d’una petita pressió al gallet, tot va ser fosc.  

5
1

L’accident

ÀFRICA TORRES_3r E EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

–Deixa que condueixi jo, vas molt begut i no vull que passi res –em va dir ella. Li vaig dir que no fos tan exagerada. Uns minuts després vam tenir un accident del qual només recordo que vaig perdre el control. Els metges em van dir que vaig xocar amb un altre vehicle i que ella havia mort. Jo no tenia ni una petita ferida, no entenia com li havia pogut passar allò. La setmana després ho vaig passar molt malament, no paraven de passar-me coses estranyes. Al final de la setmana vaig tenir un tràgic accident, on vaig quedar invàlid. Però ningú em creu quan dic que la que va provocar l’accident va ser ella… jo mateix la vaig veure.

4
2

Pa amb tomàquet

Martim Marinho_3ème L Lycée Comte de Foix

Hi havia una vegada un home a qui li encantava el pa amb tomàquet. Un dia va anar al restaurant i va demanar pa amb tomàquet i va marxar sense pagar. Els treballadors van córrer darrere d’ell per agafar-lo. Van buscar per molts  llocs i al final el van trobar. L’home es va defensar llençant una pedra. Per fi el van atrapar i el van portar a la policia per denunciar-lo. L’home esperant, va poder preparar-se pa amb tomàquet. Al final els policies li van posar una multa i van deixar-lo lliure. De fet havia comès un delicte menor. L’home, el dia següent va cometre el mateix delicte i llavors el van tancar a  la presó. No va servir-li la lliçó.

8
2

París 2024

LUCAS MAKSYMCZUK_3ème L Lycée Comte de Foix

Vull anar a París el 2024 per veure el  Parc des Princes, la Tour Eiffel, conèixer nova gent, fer fotos i guardar els records. Vull veure  la Monna Lisa al Museu del Louvre. Espero que el viatge serà lleu i no patiré. M’agradaria comprar roba, menjar en bons restaurants i conèixer molts llocs nous. A l’hotel intentaré descansar i passar-m’ho bé amb els amics. Vull compartir habitació amb els amics més pròxims. Faré fotos per després presentar-les a la classe de català. M’agradaria caminar de nit amb els amics. Estaria molt bé que ens trobéssim pel carrer els jugadors del Paris Saint-Germain. Espero poder veure tots els monuments i els llocs més emblemàtics. Estic desitjant anar-hi! 

5
2

L’últim segon

ISAAC IGLESIAS_3r A EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

La pilota volava alta, quasi suspesa en el temps. En Jordi la va veure arribar com si el món s’hagués aturat per uns instants. Amb un control magistral al pit, va fer que la bola caigués als seus peus. Dos defenses contraris es van llençar sobre ell però, amb un gir ràpid i un toc subtil, els va deixar enrere. Va córrer cap a l’àrea, sentint el crit de l’afició creixent amb cada pas. Quan va arribar a prop, va estirar la cama i va xutar amb tota la força que tenia. El porter es va estirar en un vol desesperat, però era massa tard. La pilota va fregar la xarxa amb suavitat. Gol. L’estadi va esclatar en crits eufòrics. Havien guanyat. 

7
6

L’incident al pati

ANDREU LÓPEZ_3r A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Cada dia, al pati de l’escola fem alguna cosa diferent. Avui ha plogut però hem sortit al terreny un cop ha parat la pluja. Tots els nois teníem clar a què volíem jugar: hem preparat el material, col·locat la xarxa i hem començat amb el partit de vòlei. Tot anava bé, com sempre, però, de cop, ha aparegut la boira que s’ha anat intensificant fins a tal punt que no es veia res, ignoràvem on estava la resta del grup… Llavors, s’ha sentit com si algú fes explotar la pilota; després, un crit, un altre, uns passos al meu darrere, pànic. De cop, silenci, ha tornat a ploure i quelcom m’ha tocat…Tanco els ulls i quan els torno a obrir, veig…

5
6

Què passarà?

JOAQUIM FARIA RIBEIRO_3r E EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

El clima a fora és perfecte, les gotes d’aigua cauen lentament. Al vestidor, la tensió se sent, tots preguntant-se què passarà. Quan trepitjo la gespa, desconnecto de tots els meus problemes, i l’únic que penso ara és: “Què passarà”. Les gotes d’aigua recorren el meu cos amb una sensació de plaer i de fred. Tots estem preparats per començar. De sobte, un soroll intens sona: és el xiulet. El partit comença, l’esfèrica roda de peu a peu, els jugadors es mouen amb rapidesa. No notes res, el fred se’n va, la grada, intrigada. 1-0, el resultat final. De fons, gent eufòrica celebrant la victòria. Això és la felicitat, hem guanyat.

6
6

La mort

POL DOMÍNGUEZ_3r E EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Tothom era al voltant d’aquell homicidi. La gent, farta de fer fotos, trucava a la televisió. La població estava desconcertada. Què havia passat? De cop, la policia havia arribat. La gent estava alterada. No sabia on era. A la consulta d’un psicòleg? D’un psiquiatra? Per què era allà? La gent passava, però jo no els coneixia. On anem després de la mort? Els teus actes es reflecteixen en el futur? Els filòsofs no ho saben, ni jo. No crec en la reencarnació. Què passarà quan mori? Com reaccionaria la meva família? No temo la mort, però si l’ésser humà neix per morir, néixer és l’acte més suïcida.

6
6

La veu Laurediana

MARINA BARRUFET CAÑADAS_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un migdia d’agost, feia excessivament calor. Em dirigia cap al treball: soc periodista al diari La Veu Laurediana. Vaig començar a suar. De cop i volta, vaig sentir enrenou: arribaven policies armats perquè havien atracat un banc. Dins, hi havia tres terroristes armats. La gent en sortia molt espantada. Tothom corria en totes direccions. Vaig anar cap al banc i tot seguit vaig començar a demanar què havia passat. Els tres assaltants encara eren dintre. Llavors, els agents ho van solucionar. Tot seguit els van enxampar. Immediatament, vaig sentir l’ambulància. M’havia desmaiat, havia patit un col·lapse, tot havia estat un malson.

36
7

El secret

EDEN REVERT_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig deixar el Marc tot sol al parc després que insistís perquè em quedés amb ell. Era un noi molt tímid i reservat a qui li costava fer amics. No era alegre ni xerraire, i sempre s’aïllava. Ens vam fer amics perquè la professora l’havia fet seure al meu costat a classe i compartíem moltes hores junts. A la tarda, en el trajecte cap a casa, vaig pensar que era ben estrany: mai no convidava ningú a casa seva i sempre estava sol. Tampoc ningú havia vist mai els seus pares o els seus germans. De cop, em vaig adonar d’un detall flagrant: devia viure en aquell orfenat proper a la zona! Llavors, em vaig aturar en sec i vaig fer mitja volta. 

253
11

L’últim adeu

POL SERRANO_3r B COL·LEGI MARE JANER

Tanco per últim cop la porta de casa meva i un sentiment fred em glaça el cos de dalt a baix. Dic adeu al meu carrer, dic adeu al forn on la meva mare em comprava un entrepà cada matí, dic adeu al veí que em va ajudar en tot. No vull haver de dir adeu al parc on tant havia jugat. Escolto per una última vegada el soroll del riu. També he dir adeu a l’escola on vaig anar. Dic adeu als esquirols que escalen els arbres, m’acomiado del gos que passeja pel carrer. Finalment admiro la ciutat que m’ha vist créixer. No em dirigeixo pas a l’aeroport, ja que no agafo pas cap vol, em dirigeixo a l’hospital preparat per dir adeu a aquest món. 

8
6

Memòria distorsionada

ELOI GIL PERIÓ_3r B COL·LEGI MARE JANER

Maria, fa ja més de dos anys que no et veig. Des d’aquella tarda de divendres, no he pogut parar de pensar en la teva bellesa i la teva meravellosa figura. Estic desesperat, perquè la memòria em comença a fallar. Recordo els teus cabells… eren rossos o castanys? El teu somriure… era dolç o sarcàstic? La teva imatge es transforma en una nebulosa i em pregunto si aquella tarda va existir realment o si va ser un somni. Ara només em queda la teva ombra i, amb ella, la irònica certesa que, per més que pensi en tu, el temps s’ha encarregat d’embellir les meves recordances, deixant enrere la realitat que, potser, no era tan perfecta. 

25
5