e_640

GUILLEM ARNÓ JUAN_3éme D LYCÉE COMTE DE FOIX

Encara recordo el meu primer ídol: aquell jugador va arribar al Barça durant la temporada 20-21 procedent de l’equip de La Unión. Deportiva de Las Palmas. Els inicis al Barça van ser difícils. Les lesions el volien aturar, però ell va ser fort i va seguir. És un tipus de jugador que no destaca gaire, però té el poder de controlar el joc amb la seva màgia i la seva intel·ligència. La seva visió de joc és impressionant i cada passada seva sembla pensada amb cura. Va quedar onzè a la gala de la Pilota d’Or, però sempre serà el millor per a mi, perquè cada vegada que toca la pilota recordo per què vaig començar a estimar aquest esport.

CARLA MORENO_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

M’entreno cada dia fins a esgotar-me. Ho faig perquè vull estar preparada per aquell minut i mig de competició, quan tot ha de sortir perfecte. Però, a vegades penso que deixo de fer altres activitats que m’agraden per aconseguir aquest objectiu. Tot sembla girar al voltant del resultat final com si la resta no importés. Em costa saber si tot aquest esforç i sacrifici valen la pena quan el moment de lluir-se és tan breu i després tot torna a la normalitat, sense gaire temps per descansar. A vegades em pregunto si val la pena sacrificar tant, renunciar a moments amb amics o família, només per uns segons d’exhibició que passen volant.

MATIAS CASTELLA FRASSETTI_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Aquell era el dia, aquell era el dia de la final de la Champions. Tot estava a punt, les llums, la meteorologia, el terra i totes les entrades venudes. Durant tot el partit cap equip generava cap ocasió. Fins que l’entrenador va fer uns quants canvis. Al minut 90 vam tenir un penal a favor. L’encarregat de xutar-lo era jo. Vaig agafar la bola, la vaig col·locar i l’àrbitre va xiular. Vaig tenir por de fallar, però, com que comptava amb el suport de l’equip, vaig xutar amb ganes. La pilota va anar directa a l’escaire i va ser un golàs. Vaig sentir moltíssima felicitat per l’equip i no només per haver guanyat, sinó per haver marcat el penal.

BLANCA CASES CAMPAS_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

La gent em preguntava que per què cada dia anava a treballar amb un blau diferent. Jo no els volia dir el motiu, així que deia que sense voler em donava cops o que queia per les escales. A tothom li semblava estrany que cada dia em fes mal, però jo mai deia la veritat. Intentava tapar tots els blaus de totes les maneres possibles, però cada cop era més complicat, i ja no sabia què més inventar. A vegades em posava més capes de roba perquè no es veiés res o ho tapava amb maquillatge, però res servia realment. Arribo a casa, obro la porta sabent que l’endemà tindré un blau nou.

ANA RITA CARVALHO BRANCO_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Que difícil és parlar a una persona que amb el temps t’ha oblidat, ja no et coneix, ja no sap ni com et dius ni qui ets. Les coses es van complicant, ja no tinc ganes de fer res, la desmotivació és total. L’escola ja no em motiva, l’esport tampoc, ni el ciclisme, que era la meva passió, aconsegueix fer-me oblidar la realitat. Encara recordo els moments feliços i els viatges que fèiem sovint a Portugal per veure la família. Sempre tenien un somriure davant les meves tonteries. Quins moments tan divertits i entranyables. Ningú ens ensenya a viure sense els nostres avis. Aquest microrelat el dedico a tots els avis i especialment als meus. 

NINA BERLIN MARTÍNEZ DEL PONTE_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Tot comença al carrer Abbey Road, un carrer emblemàtic de Liverpool, conegut pel disc Abbey Road, dels Beatles. Estava passejant quan de sobte  vaig trobar una casa curiosa. Vaig decidir entrar-hi sense valorar les possibles conseqüències. A dins m’esperava una gran sorpresa. Vaig decidir endinsar-m’hi i vaig apreciar a la penombra ni més ni menys que el Ringo, quina emoció! No m’ho podia creure, m’hi vaig apropar eufòrica. De sobte van aparèixer en Paul, en John i en George. Tot era meravellós fins que lamentablement he sentit: “Riiiiing!” Tristament he d’acceptar que en John i en George van morir un fatídic dia, ja fa molts anys.

TOMÁS ANTONIO_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Ell no és un jugador notori. Sempre es deixa la pell a cada partit. Ell té 27 anys. Juga al Real Madrid des de 2018. És el capità de l’equip. A vegades fa un excel·lent gol. Sovint la tira cap als núvols. És dels millors migcampistes del món. Ell sap atacar molt bé. Ell sap defendre molt bé. Ell dona la cara per l’equip. Ell té dos fills petits. Ell és d’Uruguai. Els seus fills són espanyols. Ell pot jugar a tot arreu. Encara que no té el millor inici de temporada és el millor dins del camp. Ell té la bona actitud. Ell pot marcar més de 10 gols per temporada. Té molt caràcter, però és molt callat. No n’hi ha gaires com ell. El millor.

LUANA CERQUEIRA_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Estava a la platja amb els meus pares jugant amb un estel preciós, quan de sobte se’n va anar volant cap al bosc. Quan vaig entrar-hi era tot ple de color i llums. Vaig caminar una mica més fins a arribar a una casa petita, tenia un munt de colors. Pensava que la persona que vivia allà l’hauria agafat. Així que vaig trucar a la porta em va obrir una nena de la meva edat. Li demano si ha vist un estel, em diu que sí. Després, em va dir que l’aniria a buscar. Vaig entrar. Però quan vaig tocar el terra de la casa era fred. De sobte, em vaig despertar. Vaig tenir un malson. Però l’estel ja no era a l’habitació.

ABRIL MELLADO_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

En el seu passeig diari per la platja, un home va trobar una ampolla enterrada. L’home va veure que hi havia un paper. Encuriosit, la va obrir. A dins, hi havia escrit que en dos dies moriria. També deia que, si matava algú, ell quedaria viu i aconseguiria la vida de la víctima. Però en aquell moment no li va donar importància. El matí següent del seu passeig, una trucada li va fer replantejar-se la seva vida, era el seu metge informant-lo que tenia un càncer terminal. La idea de morir i deixar sola la seva dona feia que se li regirés l’estómac. Això també el va fer pensar en aquella nota. Seria capaç d’assassinar algú? O no?

BIANCA DE ANDRADE_3ème B LYCÉE COMPTE DE FOIX

A cada entrenament desapareix una pilota de vòlei. El meu entrenador, el Lluís, fart de veure que cada dia faltava una pilota, una nit va decidir amagar-se darrere una xarxa per veure qui les agafava, ja que barates no eren. Portava massa temps esperant i de cop i volta va veure unes ombres petites entrant al pavelló. Es va apropar i va veure uns nens petits amb una pilota. Els pobres es van espantar amb la presència de l’entrenador. Estaven morts de por, però l’entrenador de vòlei no va fer res dolent, sinó que el dia següent va organitzar activitats gratuïtes de vòlei per als més petits. Des d’aquell dia mai més no van faltar pilotes. 

Emma Mora Jabalera_3r C Col·legi Mare Janer

Mai en la vida m’havia passat una cosa tan sorprenent i impensable. Despertar i pensar en el seu cos diví, en els seus ulls d’aigua, en el seu riure franc que fa ballar els àngels i endormisca la consciència, en tot el seu interès de ser amb mi, m’alegra l’existència. Tu, m’has omplert de llum. El destí m’ha ofert un tresor tan dolç, que les mans i el cor encara n’estan aprenent. Quan ho vaig explicar a la família, em van mirar com si em faltés un bull. A les amigues, als amics, i ànimes de pas, a tots els agafà de sorpresa: ningú s’ho creia. I jo, encara incrèdula, m’he vist implicada en el dolç encanteri del déu Cupido. 

CIARA LÓPEZ NINE_3r C Col·legi Mare Janer

Fa temps que vull dir-te una cosa. M’agrada el teu somriure. M’agrada la teva cara. M’agrades tu! Encara recordo el primer dia que et vaig veure. Començava la classe de català, em van caure les coses de la taula i tu me les vas donar. Ens vam mirar l’un a l’altra, la teva mirada era gran i brillant. Vaig sentir no ser prou valenta per expressar el meu amor. Però un dia, vaig arribar a classe molt d’hora, i tu ja hi eres. Vaig anar cap a l’armariet per agafar els meus llibres i vaig trobar-me una carta. Era el poema més bonic que havia vist mai. Em va caure de les mans quan vaig llegir el teu nom. Et vas apropar i et vaig fer un petó. 

SOFIA ARMENAULT TUMI_3ème I Lycée Comte de Foix

La Zoé es desperta amb el ring del despertador a les 7 del matí. Com tots els matins, es prepara per anar a l’institut que estava al costat d’un asil. Va agafar el bus i va dirigir-s’hi amb un sentiment de monotonia. Les classes, res de nou, el professor irritat i replicant la nostra falta d’atenció. Els patis eren curts i el menjar seguia sent dolent. Finalment, sona la campana i surt de la instal·lació amb confiança, però durant el camí a la parada, va venir un senyor de la tercera edat que sense pietat la va apunyalar 6 vegades. Després, va despertar al seu llit, despertada, de nou pel mateix despertador a les 7 del matí.

EMMA CARVALHO ROSA_3ème I Lycée Comte de Foix

Un dia les meves amigues i jo vam tenir la meravellosa idea d’anar al bosc de nit.  El que no sabíem és que aquella nit no seria com l’havíem imaginat. Quan vam arribar al bosc ens vam aventurar pels arbustos i vam escoltar un udol de llop. Ens vam espantar, volíem tornar enrere, però ja havíem començat l’excursió, no podíem parar. La Tània, la més gran de totes, va caure a terra. Quan es va aixecar vam seguir. Llavors vam continuar fins que vam veure una petita llum darrere dels arbustos… Hi havia els nostres pares amb regals a les mans, havien preparat una festa per a les meves amigues i jo per celebrar aquest curs inoblidable. 

VEGA GARATE_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Uns alumnes de 3r estaven fent experiments a l’aula de naturals quan, sense el permís, van començar a tocar productes químics. La porta del laboratori es va tancar de sobte. Els nens no podien sortir, es van espantar molt. Com que no tenien els seus mòbils no es podien comunicar. Després d’un temps una docent va anar a obrir la porta, però es va adonar que els alumnes estaven canviats, tenien els ulls vermells i parlaven molt lent. Minuts després la professora estava igual que ells. Sense saber-ho van crear un virus que era reactiu a altres materials i que anava matant tota la població mundial.

Erin Fernandez_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Acabava d’arribar a casa quan vaig rebre la pitjor notícia que mai em podrien haver dit: la meva besàvia havia donat el seu últim sospir, ja no era amb nosaltres. El meu germà se m’apropa i em fa una abraçada i em recorda que feia pocs dies que havíem portat el nostre conill al veterinari perquè s’havia refredat. Amb els ulls plorosos em diu que ell també se n’ha anat. En aquell moment només podia sentir com la solitud envaïa tot el meu cos. 

JERÓNIMO SALAZAR DAVID_3ème K Lycée comte de Foix

Un dia normal en un local de jocs hi havia unes deu noies. Entre elles, la Salma i la Juanita, són bessones. De sobte, entra una noia anomenada Jaimita. Les amigues de la Salma i la Juanita, de cop, es posen en guàrdia: l’odien. Es nota com la Salma té ganes de pegar-li. Tothom ho nota i la Jaimita proposa fer un u per u, però la Juanita està més preparada que la Salma. Així que suplantant la seva germana, la Juanita l’agafa i la llença a terra. Llavors, es gira l’Alejandro, el noi gai del local, que ha patit tantes vegades aquestes baralles i va a separar-les. De cop, entra l’amo del local, tots se’l queden mirant i surten corrents.

INDIRA RIBEIRO PINTO_3ème K LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia, vam anar a PortAventura tota la classe. Quan vam arribar, vam anar al Ferrari. Vam passejar per tot el parc. El dia va passar volant. Quan era de nit i érem a les habitacions, un amic es va declarar a una companya amb roses, xocolata, poema, etc. La noia li va dir que no. El noi es va entristir perquè s’ho havia treballat molt. Va marxar, va desaparèixer. Aviat ens vam preocupar i vam sortir a buscar-lo. Hi vam estar hores i hores però no el vam trobar. L’endemà vam baixar a recepció per veure si l’havien vist, però tampoc en sabien res. Vam sortir a buscar-lo i quan vam tornar ens ho van dir… el nostre amic …era mort.

NORA GARCÍA SALAS_3r Lycée Comte de Foix

Es va mirar les mans horroritzada. No es va preguntar a si mateixa què havia fet perquè ja sabia la resposta, i ningú vol sentir que has matat una persona. Però, després del xoc inicial, es va adonar de com ho havia fet: determinadament i ràpidament. Se’n penedia d’haver-ho fet, però el silenci que va venir després de l’últim alè va aconseguir calmar les veus del seu cap per primera vegada. Així que ho va continuar fent. Al cap i a la fi, no hi ha res més satisfactori que veure com les persones que t’han arruïnat la vida et miren amb por als ulls sabent que la seva acabarà al cap de pocs segons. 

LIA GARCIA HASNAOUI_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Avui catorze de febrer, dia dels enamorats, fa tres anys que va morir una persona molt essencial per a mi. Encara recordo el primer dia que vam quedar, la seva olor de coco, el seu somriure sempre que em veia de lluny, la seva veu, la seva mirada i el color dels seus ulls… El vaig anar a veure al cementiri, com de costum, li vaig portar un ram de flors del seu color preferit: el blanc. Un color tan pur i elegant com el seu amor, però, sobretot, tan perfecte com ell. Sempre estaràs amb mi i seràs part de mi. El teu record és la meva força en els dies durs i el meu somriure en els dies bons.