e_640

Ginebra Subirats Merino_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa pudor de podrit dins d’aquella sala. Escoltant música mentre inspecciona un cos del segle XV. Per fora, cap signe de lesió, per dins tots els òrgans  tenen cicatrius com si l’haguessin atravessat amb arma blanca, els pulmons negres com si l’haguessin cremat viu. El cos sembla mort recentment, però desprèn l’olor com si hagués començat la putrefacció. Els signes de la causa de la mort es contradiuen, impossible de descobrir què li havia passat. Amb el cos obert sobre la taula d’autòpsies, tenir-lo allà fa néixer la sensació d’estar observat. De cop i volta, notant com el seu cos s’obre i cau a terra: mort per causa desconeguda.

Gisela Gil_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Mai no t’ha passat que relaciones un color amb una lletra per cap raó? O també algun número o alguna música? Doncs si t’ha passat, probablement tinguis sinestèsia, no és negatiu. Molts artistes famosos tenen aquesta condició! El que fa el teu cervell és que “encamina” la informació sensorial (una part del sistema nerviós responsable de les sensacions que sents) en coses superaleatòries, ja poden ser colors relacionats amb lletres, números…Generalment aquestes persones són molts creatives i se’ls donen molt bé les matèries artístiques però, en canvi les matèries com les matemàtiques i les ciències ja no el

Pere Mitjana Mira_3r A COL·LEGI MARE JANER

L’altre dia, mirant l’àlbum de fotografies de la infància, en vaig trobar una que em va deixar de pedra. En aquella imatge hi sortíem el meu amic i jo. Fa temps que no el veig. L’últim que em va explicar va ser que volia ser militar. Però, després d’un hivern dolent i d’una llarga primavera, no va trobar lloc a l’anhelada escola d’infanteria. Marcat per aquell somni frustrat, va tirar la tovallola i va començar a treballar del que menys li agradava. Després de tot aquest sentiment nostàlgic recordant els vells temps, vaig tancar l’àlbum de fotografies. Em penedeixo d’haver perdut contacte amb ell. Ara em dirigeixo al tanatori. 

Ada Brescó Flujas_3r A COL·LEGI MARE JANER

Avorrits, comencem a buscar pertot arreu alguna cosa per fer, per passar l’estona, i deixar la tecnologia apartada. Trobem un joc de cartes desconegut al calaix que mai havia obert de casa meva. Llegim les instruccions i no és gens complicat, comencem la partida. En Marc treu una carta d’un terratrèmol, la Carla en treu una d’un huracà, i per últim, jo, que trec una tempesta elèctrica. He guanyat aquesta partida, la meva catàstrofe meteorològica causa més mal. Anem jugant fins que arriba un missatge al telèfon d’en Marc. I sense adonar-nos-en, tornem a la rutina. La tecnologia ja es pot considerar un membre més de la família. 

JÚLIA BECERRA CARRASCO._3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Mai havia vist aquells ulls semblants a ametlles. Mai havia vist aquell somriure tan extravagant, aquells llavis tan carnosos i aquells cabells rossos com l’or. Els millors moments eren al seu costat. Als meus pitjors moments, m’ajudava i m’animava. Quan les nostres converses anaven per camins diferents, sempre arribàvem a un bon destí malgrat no estar d’acord amb tot. Observava i em sentia molt afortunada. Els nostres sentiments semblaven indestructibles i, d’un dia a l’altre, sense saber ni com ni per què, tot va acabar. Encara espero el moment de despertar i, que tot aquest dolor, quedi en un malson. Sé que ens retrobarem. 

XOAN PORTA GÓMEZ._3rB EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Em sento totalment enamorat de la meva veïna, però crec que m’evita. L’endemà, em vaig trobar la Júlia (la meva veïna) i la vaig saludar, però ella em va evitar. Al cap d’un mes, la Júlia va venir a casa meva i vam prendre un cafè. Al cap de dos setmanes, la mare de la Júlia ens va dir a mi i a la meva mare que la Júlia va morir dijous passat en un accident de cotxe. Al moment, vaig començar a plorar molt, ja que estava molt enamorat. La Júlia era molt amable, generosa i molt bella. La mare de la Júlia em va dir que la Júlia m’estimava, però tenia molta vergonya, i per això m’evitava sempre. 

SABINA Z._3ème C Lycée Comte de Foix

Per mi, MIT museum és un lloc que m’inspira a ser a jo mateixa. En aquest museu es poden veure diferents projectes que treballen els alumnes de la universitat. Els projectes més interessants són robots relacionats amb la intel·ligència artificial. També hi ha projectes relacionats amb la biologia i diferents models que parlen de malalties. Els estudiants continuen treballant amb aquests robots que ens ajudaran a millorar el món en un futur. Des d’aquesta visita, crec que hem de dedicar-nos a la informàtica, crear diversos robots i contribuir a crear un món més segur, amb més maneres de curar malalties i millorar el nostre món diari. 

DANIEL Z._3ème C Lycée Comte de Foix

Et penses una idea, la penses més i més i es converteix en un pla. Després d’un temps ja tens la introducció. Has de posar-hi un nus, un clímax i l’acció. No saps quina dificultat tindrà el personatge principal. Podria ser un drac, o un gos, o un tigre. Després de molt temps, per fi ja ho tens pensat. Ara solament cal la conclusió, el desenllaç, el final de la història. Cal afegir un missatge, una moral. Hauries d’escriure alguna cosa del microrelat i explicar al lector alguna cosa interessant, així el lector el recordarà després de llegir-lo. Després solament queda el títol explicant al lector què és i per què l’hauria de llegir.

MARCUS CARVALHO_3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Quan era petit em van regalar un llibre que tenia moltes i moltes pàgines. Odiava llegir i semblava una història interminable… Un dia, vaig començar la lectura. Em va agradar tant que no volia que s’acabés. A partir de llavors, els llibres han sigut els meus companys més fidels: m’han ensenyat, ajudat i divertit; m’han fet estar viu, plorar i riure; han estat descobridors de nous mons, un llum en els problemes, una il·lusió dins la rutina… Ara, que soc vell, acabo la meva única novel·la, amb la que espero transmetre la passió a algun marrec tal com la vaig viure jo amb el primer llibre interminable que em van regalar quan era petit…

BRUNO CALDAS_3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

El Nadal és la meva època preferida, serà perquè és quan neixo de la il·lusió de la gent, de la seva creativitat, del seu amor incondicional… Em construeixen amb neu glaçada i em vesteixen i tot per protegir-me del fred: em brinden un barret, una pastanaga per respirar, diversos botons per cordar la jaqueta i pals de mans. Una bufanda em posen a coll. Quan em creen és molt divertit i em sento complet, però quan acaben em deixen allà sol fins que arriba la calor. Surt el sol dia a dia però no el puc arribar a conèixer mai perquè aviat desapareixo. No he pogut parlar amb ell encara tot i que espero que algun dia en tingui l’oportunitat.  

SAIOA ALIEU BALLESTÀ_S3A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Estic sola, sense ningú a qui estimar. Ja no sé què fer per no sentir-me així, però sé que aquí dins tancada i aïllada la meva vida no serà mai millor. Penso com seria tenir algú al meu costat… Em desperto cada matí pensant i imaginant com de diferent podria ser la meva vida si sortís al carrer i em deixés sorprendre, però no puc. Miro pel balcó cada dia a la gent, un dia m’animaré a baixar… Finalment el dia ha arribat. Estàs assegut en un banc. Llegeixes una novel·la romàntica. Casualment, aixeques el cap, una mirada ens connecta, una mirada escriu el nostre final.

BIEL ALAÑA GARRIDO_S3A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Surto al jardí a la primavera i veig com les plantes treuen el cap i tot està acolorit. El paisatge és una paleta viva i els ocells canten de fons. Surto al jardí a l’estiu i veig les plantes marcides i assedegades, amb el cap cot demanen ser regades i cuidades. Surto al jardí en plena tardor i al jardí i veig com els rajos de sol acaronen la gespa. Les plantes estan cansades, comencen a sentir el fred a les arrels. Surto al jardí a l’hivern. Silenci. La neu cobreix el jardí i les plantes esperen un nou renaixement.

AXEL BARSE_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

El rellotge marcava les 2 de la matinada. Jo estava despert, feia dies que ja no dormia, dies que plovia sense parar, la pluja no parava de xocar contra la finestra. Hi havia un ambient molt estrany que no sabia descriure i tenia una sensació d’inquietud. Em vaig posar un pijama i vaig sortir al carrer per veure el que em pertorbava, vaig mirar al voltant i vaig fer voltes per tot el carrer, però no vaig trobar res. L’aigua que em queia per tot el cos em va despertar. Tot plegat va fer-me adonar de la vida i de la seva bellesa. La vida no solament és per divertir-se, sinó que també és per aprendre.

ARNAU LACORTE_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Hi havia una vegada un nen anomenat Joan que el dia de Halloween va sortir amb els seus amics: en Marc i en Samuel. Després d’haver fet truc o tracte, van tornar cap a casa. Primer van passar per la d’en Samuel, que venia més de pas, i després van anar cap a la d’en Marc. Els amics van estar xerrant una bona estona fins que es preguntaven on eren: s’havien perdut! Després d’aquella nit, els seus pares van posar un cartell denunciant la desaparició dels dos nois, que no van ser trobats mai més. Des d’aquell dia van aprendre que mentre siguis un nen sempre és bo anar amb adults.

ISMAEL SARRAR DE BRITO_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

A l’escola ens han obligat a fer una sortida a la muntanya, a les bordes de Ràmio. A mi m’ha fet por baixar de la muntanya i m’ha costat una mica pujar. Hi volia anar en helicòpter! És broma, però hauria estat molt bé. Aquesta sortida m’ha agradat molt, perquè hem vist animals i ha estat una aventura nova per a mi. També hem rentat els plats després de sopar i dinar. A la nit hem fet marshmallows al foc molt bons, però massa dolços. També vam jugar a futbol i l’endemà vam fer un joc de pistes i vam quedar primers. Vam marxar de la muntanya al matí per un camí molt molt molt difícil perquè feia molt pendent i no em va agradar perquè tenia por de caure. Quan vaig arribar a casa no em volia dutxar, noooo és de chill. M’ho vaig passar molt bé, però feia molta pudor. 

CLAUDIO GOMES DE ALMEIDA_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Jo, el Dominic Calveto i Paul Walker ens vam conèixer a la feina. Ara som molt bons amics i hem viscut moltes aventures junts. Una d’aquestes va ser volar amb un cotxe sobre tres edificis a Dubai per obtenir un xip incrustat al cotxe que pot rastrejar gent dolenta. El dia 30 de novembre del 2013, va morir el Paul i les aventures ja no van ser mai més iguals. Aquest 2024 he anat a Portugal per allunyar-me d’una mala persona. El meu equip, format per cinc amics (el Roman, el Calvo, Jean el japonès, Ted el negrata i la Letti) vam intentar que desaparegués el dolent i no molestés mai més. És possible que morim en l’intent. A veure com va!

ONA FERNÁNDEZ ROSSELL_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX

Tot va començar un dijous cap a les vuit de la nit quan la mare ens va avisar que se suspendria l’escola durant només una setmana per culpa d’un nou virus vingut des de la Xina anomenat “Coronavirus” o “Covid-19”. La primera setmana estàvem contents de no anar a l’escola, ja que per a nosaltres eren com unes vacances però al cap d’un temps ens vam començar a adonar de la gravetat de la situació. No vam tardar gaire a entendre que aquell virus estava acabant amb la vida de molta gent i que tot allò duraria molt més que una simple setmana. Gràcies a la mare i al pare, l’avorriment va passar ràpid, ja que cada tarda preparaven activitats.

MILENKA KOKOR GALVÁN_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX

Arriscar significa fer alguna cosa que saps que potser no surt com tu vols. Ho vaig arriscar tot per tu i vaig perdre. La vida et dona lliçons quan tries la porta equivocada, la vida et dona cops i lliçons valuoses. El camí és fàcil si saps encaminar-lo, el meu estava bé. Et vaig obrir els meus sentiments i et vaig fer una carta. Vam dir que parlaríem sobre nosaltres tot sortint de colònies. Cosa que no vam fer. Ho vaig assumir, no tenia ganes de discutir. Així que bé, no sé per què em vas deixar, però sigui el que sigui, no ho entenc. Et vaig plorar fins a quedar-me adormida, i mesos després, ja no et veia com abans. Et vaig oblidar.

MUNA PERALES RODRÍGUEZ_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Em desperto. Se celebra alguna cosa? Amics. Familiars. Gent que no conec. Em fan regals. Beuen vi, mengen, canten, no ballen, es posen drets. Vestits foscos, camises llises. Amigues que feia molt que no veia. Estic contenta. Confosa. Potser estranya? La mama. El papa. Els avis. Soc la protagonista. M’agrada: sí, m’encanta. Desitjaria que sempre fos així, tots pendents de mi. Targetes. I mil flors: tulipes, roses i grandalles precioses. I de cop, silenci. Ho entenc? Ho vull entendre? Dubte. Espelmes. Cants. I tothom mirant. Mirades penetrants que m’incomoden. No sé quina cara posar. Estic freda. Pàl·lida. No em queda bé, això d’estar morta.

MARCO OROBITG ROS_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Estic a classe. Un noi es vol tirar per la finestra. Estem fent un examen de català, i de cop se sent un soroll de vidre trencat. Tothom es posa nerviós, alguns ploren i a altres els cauen llàgrimes dels ulls involuntàriament, perquè aquell noi que sempre està rient i fent bromes ha mort. I això no és coincidència: deia que voldria saber què passava si mories. I sí, el noi que ha mort soc jo, orgullós del que he fet. Al cel es viu com sempre havia somiat. I puc seguir escrivint amb molta més imaginació i il·lusió que a la Terra. I aquest és el final del meu diari que ningú mai veurà, però on sempre guardaré tots els meus records.