e_640

NÚRIA REGUÉ_3r D EA SEGONA ensenyança SANTA COLOMA

En Hung Xung Tung tenia por, era el segon avís del seu cap i al tercer hi hauria conseqüències. Cada dia es despertava aterrit, si feia qualsevol cosa malament dubtava poder-ho explicar. Passaven les setmanes i cada cop s’anava relaxant més, ja que tenia més pràctica, només era posar un mòbil dins de la seva respectiva caixa. El 3 de setembre va passar, no se’n va adonar i va empaquetar un mòbil malament. Al final del dia el seu cap el va cridar i li va dir que anés al seu despatx ràpidament!!! Mentre hi anava es va adonar del seu error i es va posar a plorar. Com era d’esperar es va emportar un bon càstig. No podia ni caminar.

AINA MORENO_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Un matí abans de marxar cap a l’escola vaig trobar una carta a la bústia. El sobre no tenia remitent, però sí que es veia clarament que s’adreçava a mi. Explicava que estava feliç d’haver conegut un home que l’estimava de debò i que havien format una família. Que després d’anys estudiant s’havia graduat i havia trobat la feina dels seus somnis. Era la meva mateixa lletra. Potser jo mateixa reflexionant sobre com els esforços de cada dia es veuran recompensats en un futur.

aNGELA CRISTINA SAA PUENTE_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

No puc mentir a la ment del fet que mai realment et vaig estimar. Odiar-te a tu seria odiar una part de mi. I encara que la nostra història no va ser una història de fades, va ser de les millors coses que vaig viure mai. L’únic que puc dir és gràcies pels plors i els bons moments, pels records, perquè avui puc aprendre de tot el que vam viure. Seràs dels millors records que guardaré en la meva memòria durant tota la meva vida. I per últim, gràcies per ser com ets; que ningú apagui la teva formar d’estimar i de ser. Et trobaré a faltar tota la vida, però estic segura que podré seguir endavant sense.

ADRIANA MUÑOZ MÁRQUEZ_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

Soc feliç per moltes raons, però una de les més importants és el voleibol. Per a mi, és uns dels millors esports del món. Cada vegada que vaig a entrenar em sento amb molta sort de poder jugar, saltar, rematar… També compto amb la millor ajuda que és la de les meves companyes d’equip, que sempre estan aquí per ajudar-me i sobretot salvar-me en qualsevol moment. A vegades és com conviure amb elles i és una sensació que no em pot agradar més. Em recarrega l’energia. Sentir la pilota als meus avantbraços és un sentiment que mai vull perdre. Cada vegada que remato m’oblido dels problemes, això és per a mi el voleibol.

Sara Correas Rossa_3ème G Lycée Comte de foix

Per què fem això… Per què… Molta gent té un moment a la vida on es pregunta això. Una pregunta tan senzilla. Si tan sols la resposta ho pogués ser… Són uns moments a la vida on tot sembla fosc, com si els colors haguessin estat raptats per una força invisible, o com si ja no poguéssim distingir-los. A vegades, ens concentrem en les coses negatives, però no hem d’oblidar que som humans i que, a la nostra vida, hi ha alts i baixos. Són aquests sentiments els que ens fan humans. I cada matí voldria que us despertéssiu contents de viure d’estar aquí. Vull que avanceu amb decisió i que visqueu la vida a cada instant, com si fos l’últim.

AITOR CORBALÁN feijó_3ème G Lycée Comte de Foix

Quan arribes a la meta, no saps a quina distància ets del primer o si ets l’últim o si t’han desqualificat o si has perdut per una mil·lèsima de segon. Per això és tan mental. Després, la preparació física és molt important perquè si perds el recolzament en una porta has d’estar molt fort per poder recuperar-lo. Si vols entrar en la professió, has de saber que el sacrifici ha de ser molt gran perquè si ets un gandul i et fa pal aixecar-te d’hora al matí, no pots imaginar-te sent el campió del món. També arriba un moment en què has d’escollir entre seguir lluitant per arribar a ser un campió o treballar en una oficina.

EMMA GUILLEN GONZÁLEz_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Tot va començar quan ens dirigíem cap a un poble i el cotxe va deixar de funcionar. Per sort, teníem un hotel al davant i, com que no sabíem on dormir, hi vam entrar. Era un hotel antic i ens van donar les claus de les habitacions. La veritat és que no ens va transmetre gaire bona espina aquell hotel. Després de dormir tota la nit, em vaig despertar i vaig anar a buscar els meus amics. Al principi, no m’obrien la porta, però després de trucar molts cops, la porta es va obrir. Quan vaig entrar, vaig veure tot el terra ple de sang i, de sobte, vaig veure una pistola damunt la taula. Què havia passat aquella nit?

ALAN GARCIA VELA_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Em fa un cop de cap evitant que marqui gol. De sobte, perdo el coneixement i caic a terra sentint un dolor infernal. Al cap d’una estona, m’aixeco, encara marejat començo a trotar. Començo a córrer en direcció a la pilota i la robo al mig del camp. Faig carrera fins a l’àrea contrària a molta velocitat. Em preparo… xuto… i… GOL! Tot l’estadi ho celebra. Final del partit, aixequem el trofeu de la Champions League. I, així, aconseguim ser el millor club del món; però, de sobte, començo a sentir un soroll estrany, és molt molest! És el despertador, tot era un somni.

Adam el Ouargui_3ème E Lycée Comte de Foix

Diuen que quan et fan una sorpresa és una cosa bona, només una, però… Has pensat si es podrien fer dues sorpreses de cop? No, veritat? A mi em va passar, i eren bones, no dolentes. Encara que no ho recordo gaire bé, alguna cosa em va quedar. Tot va començar l’estiu del 2022. Estava a la platja tranquil, prenent el sol, quan de cop em van trucar amb una molt bona notícia: havia guanyat una moto en unes apostes que havia fet. Estava tan feliç que vaig baixar corrents. Jo pensava que seria l’única sorpresa… i de cop i volta, em vaig trobar amb un antic company de classe, el vaig saludar i així acaba la meva història de sorpreses.

LIVIA ILLARY BÉDÉ_3ème E Lycée Comte de Foix

Molta gent se sent atabalada quan escolta la paraula AMOR, simplement perquè no té paraules per explicar què és aquesta estranya paraula. Et diuen sovint: “Si no t’estimes a tu, no podràs estimar una altra persona.” Però, i si per donar tot l’amor que tens a algú… acabes quedant-te tu sense? És el teu cas? T’acabes d’identificar? A tots ens agradaria trobar el seu significat, que dona tantes preguntes i molt poques respostes… Però potser el que tu penses d’aquesta paraula no és el mateix que penso jo. L’amor és un punt de vista, de la consciència, de les experiències i del cor. I tu, ja saps el TEU significat d’AMOR?

EDGAR DA COSTA FERREIRA_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

El problema és molt greu, estàs acorralat i no saps què fer. L’únic que et queda és arraulir-te, tancar els ulls i que passi el que hagi de passar. Tot plegat sembla un somni. Et van agafar i et van apallissar. Has sobreviscut, però no et pots moure. Cau la nit i segueixes estès a terra com si fossis mort. Per sort, ha començat a ploure. Creus que és el final d’una d’aquelles pel·lícules tristes on mor el protagonista. Comences a desesperar-te i aconsegueixes refugiar-te en un porxo al costat d’uns contenidors. Passes la nit sabent que moriràs sol perquè ningú t’estima, no vols tancar els ulls, però acabes cedint.

ISONA CUEN SIBILA_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Estic sola a casa, pujo les escales per anar a l’habitació, sento un soroll, el vull ignorar per no preocupar-me i llegeixo un llibre per no pensar-hi. Torno a sentir-lo, ve de baix, continuo llegint. A la tercera vegada ja em preocupo, potser tots els llibres que he llegit d’assassins i fantasmes fan que ho exageri tot. Baixo les escales per veure què passa, el soroll ve de la porta del final del passadís, dubto, però decideixo entrar, el cor em va a mil. I si hi ha un assassí? O un fantasma? Tremolo i camino fins al final, obro la porta, el cor torna a la normalitat, paro de tremolar, quan veig la rentadora encesa. 

IANN FREIXES MARTÍNEZ_3r C EA 2A ENSENYNAÇA SANTA COLOMA

Era un dia de partit, diumenge. Estava anant cap a Espanya amb bus amb els meus companys de bàsquet, perquè allà era on jugàvem el partit. Pel camí anàvem jugant a jocs d’endevinar qui és l’impostor, etc.  Vam parar per esmorzar i després vam continuar. Quan vam arribar ens vam canviar i després vam començar a escalfar. Vam fer passes, entrades, tirs, etc. Per escalfar el cos. Va començar el partit i anava molt igualat els dos primers quarts. Però al tercer quart van començar a agafar avantatge. Per sort, a l’últim quart vam aconseguir remuntar per quatre punts i així vam aconseguir guanyar el partit.

XÈNIA MONTER_3r C EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Unes amigues van entrar en un pàrquing fosc i gran. Mentre menjaven, i feien vídeos, una d’elles va descobrir que un dels cotxes estava obert. Totes quatre van decidir entrar al cotxe sense cap mirament. De cop, una d’elles sense voler va encendre el motor. Al principi es van espantar, però després de l’ensurt van considerar que no era per a tant, i que dins del cotxe estaven segures. Van prémer l’accelerador i el cotxe va arrencar a tota velocitat. Van notar com els seus cossos es tiraven endarrere. El cotxe es va estavellar contra una paret. Només una d’elles va quedar viva i encara avui en dia explica aquesta tràgica història.

GUILLEM ARNÓ JUAN_3éme D LYCÉE COMTE DE FOIX

Encara recordo el meu primer ídol: aquell jugador va arribar al Barça durant la temporada 20-21 procedent de l’equip de La Unión. Deportiva de Las Palmas. Els inicis al Barça van ser difícils. Les lesions el volien aturar, però ell va ser fort i va seguir. És un tipus de jugador que no destaca gaire, però té el poder de controlar el joc amb la seva màgia i la seva intel·ligència. La seva visió de joc és impressionant i cada passada seva sembla pensada amb cura. Va quedar onzè a la gala de la Pilota d’Or, però sempre serà el millor per a mi, perquè cada vegada que toca la pilota recordo per què vaig començar a estimar aquest esport.

CARLA MORENO_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

M’entreno cada dia fins a esgotar-me. Ho faig perquè vull estar preparada per aquell minut i mig de competició, quan tot ha de sortir perfecte. Però, a vegades penso que deixo de fer altres activitats que m’agraden per aconseguir aquest objectiu. Tot sembla girar al voltant del resultat final com si la resta no importés. Em costa saber si tot aquest esforç i sacrifici valen la pena quan el moment de lluir-se és tan breu i després tot torna a la normalitat, sense gaire temps per descansar. A vegades em pregunto si val la pena sacrificar tant, renunciar a moments amb amics o família, només per uns segons d’exhibició que passen volant.

MATIAS CASTELLA FRASSETTI_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Aquell era el dia, aquell era el dia de la final de la Champions. Tot estava a punt, les llums, la meteorologia, el terra i totes les entrades venudes. Durant tot el partit cap equip generava cap ocasió. Fins que l’entrenador va fer uns quants canvis. Al minut 90 vam tenir un penal a favor. L’encarregat de xutar-lo era jo. Vaig agafar la bola, la vaig col·locar i l’àrbitre va xiular. Vaig tenir por de fallar, però, com que comptava amb el suport de l’equip, vaig xutar amb ganes. La pilota va anar directa a l’escaire i va ser un golàs. Vaig sentir moltíssima felicitat per l’equip i no només per haver guanyat, sinó per haver marcat el penal.

BLANCA CASES CAMPAS_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

La gent em preguntava que per què cada dia anava a treballar amb un blau diferent. Jo no els volia dir el motiu, així que deia que sense voler em donava cops o que queia per les escales. A tothom li semblava estrany que cada dia em fes mal, però jo mai deia la veritat. Intentava tapar tots els blaus de totes les maneres possibles, però cada cop era més complicat, i ja no sabia què més inventar. A vegades em posava més capes de roba perquè no es veiés res o ho tapava amb maquillatge, però res servia realment. Arribo a casa, obro la porta sabent que l’endemà tindré un blau nou.

ANA RITA CARVALHO BRANCO_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Que difícil és parlar a una persona que amb el temps t’ha oblidat, ja no et coneix, ja no sap ni com et dius ni qui ets. Les coses es van complicant, ja no tinc ganes de fer res, la desmotivació és total. L’escola ja no em motiva, l’esport tampoc, ni el ciclisme, que era la meva passió, aconsegueix fer-me oblidar la realitat. Encara recordo els moments feliços i els viatges que fèiem sovint a Portugal per veure la família. Sempre tenien un somriure davant les meves tonteries. Quins moments tan divertits i entranyables. Ningú ens ensenya a viure sense els nostres avis. Aquest microrelat el dedico a tots els avis i especialment als meus. 

NINA BERLIN MARTÍNEZ DEL PONTE_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Tot comença al carrer Abbey Road, un carrer emblemàtic de Liverpool, conegut pel disc Abbey Road, dels Beatles. Estava passejant quan de sobte  vaig trobar una casa curiosa. Vaig decidir entrar-hi sense valorar les possibles conseqüències. A dins m’esperava una gran sorpresa. Vaig decidir endinsar-m’hi i vaig apreciar a la penombra ni més ni menys que el Ringo, quina emoció! No m’ho podia creure, m’hi vaig apropar eufòrica. De sobte van aparèixer en Paul, en John i en George. Tot era meravellós fins que lamentablement he sentit: “Riiiiing!” Tristament he d’acceptar que en John i en George van morir un fatídic dia, ja fa molts anys.