e_640

NOA IGLESIAS LAMAS_3r C COL·LEGI MARE JANER

Un dia normal, rodejat dels més estimats. Tranquil i relaxat, amb la guàrdia baixa. El dolor, a poc a poc, es va apoderant de tu, sense tenir en compte la resta. Tot se’n va en orris: la confiança, l’amor, els records, l’esperança, les sorpreses, TOT! Quan et gires, la Traïció i la Vergonya de dues persones diferents. Una riu i l’altra… expressa culpa. Perds l’equilibri, sembla com si el terra t’engolis. Algú intenta ajudar-te, vol que continuïs i fa que s’obri una finestra. Entra aire fresc, renovat. Comences a creure en les teves forces i la importància de prémer una mà estesa. Una mà generosa que serà l’inici d’una etapa millor. 

XAVIER GONZÁLEZ_3r C COL·LEGI MARE JANER

En Manel era molt callat, tenia ja trenta-cinc anys. El seu passat no va ser molt bo. Quan tenia 17 anys era molt alegre, sempre anava amb un somriure a la cara, mai anava sol enlloc, sempre anava acompanyat. Un dia va voler fer una cosa, tothom li deia que no era una bona idea, que era un boig. Però el desig de voler dir-li a la noia que li agradava si volia ser la seva xicota era molt gran. Ho va fer, va ser un error. Ella li va dir que com podria estar amb un noi tan estrany com ell. El Manel va canviar. La seva família va intentar que tornés a ser ell mateix. Però mai va tornar a ser ell. Tot per fer realitat un desig. 

Krister Fabrizio Dobreanu Samaniego 3r EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Una nit d’octubre, dos amics van quedar per anar a explorar un bosc abandonat que ningú visitava per una llegenda sobre un assassí i un hospital abandonat. En Nil li va dir al Max que havien de trobar una zona per passar la nit. Quan la van trobar es van repartir les tasques que havien de fer: anar a buscar llenya per fer foc i preparar la zona per dormir. A les 3, es van reunir per anar a l’hospital i descobrir la llegenda. Quan van entrar a l’hospital, van veure a una persona: en Leo. En Nil es va assabentar que era el monstre de la llegenda. Ràpidament van córrer fins a la sortida. Es van escapar a casa, i en Leo va desaparèixer.

Ariana Mesquita Ferreira_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Al fons del passadís hi havia una porta que ningú volia obrir. L’àvia va dir que aquella porta estava tancada amb clau feia dècades, però mai explicava el motiu. Un dia, al net li va guanyar la curiositat i va buscar la clau per obrir aquella misteriosa porta. Després de trobar-la als calaixos del seu avi, es va dirigir a la porta, la va posar al pany, la va girar i va veure que darrere d’aquella porta hi havia una habitació buida amb un mirall, va veure que el reflex que hi apareixia no era el seu sinó el d’algú altre: una persona molt estranya, alta i amb un gran somriure. El net es va espantar molt i va fugir corrent escales avall.  

Nicolas da Silva Vieira_3ème B Lycée Comte de Foix

Ens van tancar al búnquer pensant que el món s’acabava. Al començament tot semblava anar bé: piscines, llums, menjar i habitacions de luxe, com un paradís fals on res podia fallar. Però aviat van sortir baralles, secrets, mentides i enveges que feien més por que qualsevol bomba. Els grans cridaven pels diners i el poder, els joves amagaven pors i ràbia, i cada dia la tensió pujava sense parar. Alguns pensàvem que tot era mentida, però ningú gosava dir-ho mai. Quan al final vam sortir, el món seguia igual, però nosaltres ja no: havíem trencat amistats, confiança i calma, i la vida real havia estat dins, no fora, sense pena ni perdó.

Maria Repelin_3ème B Lycée Comte de Foix

Aquest estiu vaig passar dues setmanes a Cadis amb tota la meva família. Va ser molt divertit perquè vam llogar una casa amb un jardí molt gran i una piscina. També vam fer classes de pàdel. Vam passar molta calor. La meva gosseta Cookie va caure a la piscina moltes vegades. També vam cuinar i, evidentment, vam anar a la platja. No vam fer surf a Espanya. Després d’aquelles dues setmanes, vam anar a Biarritz perquè hi viuen els meus avis, i on sí que vaig fer surf. També vaig anar a pescar amb els meus cosins petits. Vaig passar unes vacances molt divertides i entretingudes. Espero que les meves properes vacances siguin com aquestes.

Laia vilalta gonzalez_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

A l’entrada la veig. Allà, asseguda de cara a la finestra. M’assec al seu costat, les seves mans agafen una tassa de te calenta. Els seus cabells blancs es van movent amb l’aire que entra per la finestra de l’habitació. No cal que li digui res, sé que està esperant que comenci la història de nou. La història que ens ha mantingut units tants anys, una història d’amor incondicional, la nostra història. Li agafo la mà i començo a llegir, una vegada més, les paraules que van fer que ens enamoréssim. Però sempre penso que l’amor és com un fantasma, tots parlen d’ell, però pocs l’han vist de veritat.  

Melany Soares Porta_3r Col·legi Sagrada Família

Enamorament. Il·lusió. Perfecte. Bonic. Màgic. Somiat. Atenció. Mirades. Comunicació. Quedades. Sopars. Romàntic. Veu. Confiança. Respecte. Records. Papallones. Somriures. Riures. Petons. Cor. Vida. Compromís. Desig. Etern. Llar. Calidesa. Encant. Parella. Estimada. Plenitud. Poesia. Alegria. Esperit. Il·luminació. Estimar. Anhel. Sospesar. Bategar. Respecte. Intimitat. Felicitat. Llum. Promesa. Connexió. Atracció. Sentiment. Dolcesa. Tendresa. Nostàlgia. Encís. Esperança. Mirada. Carícia. Seducció. Fidelitat. Lleialtat. Solemne. Complicat. Lligam. Somni. Enyorança. Desig. Passió. Apreciar. Tendresa. 

Kira Saboya Chapa_3ème G Lycée Comte de Foix

Era un somni. En Miquel vivia als afores de Barcelona amb la seva mare. Cada matí anava a buscar el pa amb la bici i, en aixecar el cap, sempre veia ànecs que sobrevolaban el cel. Somiava que algun dia aconseguiria el seu somni. Aquest dia, tornant a casa, li va preguntar a la seva mare que si algun cop, algun humà havia pogut volar. La seva mare li va contestar que això no seria possible ja que els éssers humans no poden volar. En Miquel no va perdre l’esperança i va començar a fabricar aparells, fins que un dia es va apropar a un precipici i es va llençar. Tot suant es va despertar al seu llit, es va adonar que era un somni.

Salvador Rivas_3ème G lycée comte de foix

Quan va obrir els ulls, tot havia canviat. El poble estava buit; un silenci dens ocupava cada racó, i només el vent es deixava sentir entre els edificis abandonats. Va caminar, buscant alguna presència, alguna resposta que no arribava. Tot era diferent, com si el temps s’hagués aturat o ell fos l’únic viu en aquell lloc oblidat. Potser era l’últim somni abans de despertar, o el primer instant d’un món nou. Qui sap… encara no estava sol. 

Marc Vigil Mata_3r A COL·LEGI MARE JANER

Voldria ser un mariner per navegar pel mar dels teus ulls, i ser un explorador per descobrir els boscos dels teus cabells. Potser, podria ser miner per perdrem en les coves del teu cos, o potser bomber per apagar el foc que provoques al meu cor. Fins i tot podria ser policia i detenir-te per  excedir la velocitat del meu cor. M’agradaria ser metge per curar qualsevol ferida que hagis pogut tenir, i voldria ser  comediant per fer-te riure i poder veure el teu somriure. També podria ser astronauta per així poder ensenyar-te les estrelles i regalar-te la lluna, o científic per poder aconseguir la fórmula per enamorar el teu cor.

Arnau Mentruit Muntada_3r A COL·LEGI MARE JANER

Recordo quan era a la universitat, quan era jove. Recordo que sempre vaig voler ser el més guapo i popular del curs. També recordo que hi havia dos quioscos davant de la universitat. Recordo que n’hi havia un més car que l’altre, i que en aquest, jo anava a comprar-hi coses que no volia per a res. En aquell lloc m’hi vaig gastar una milionada! Hi anava perquè allà hi despatxava una noia molt maca, era com una princesa. Però un dia ens vàrem enfadar, per una discussió que vam tenir. Però no recordo la discussió. El que sí que recordo és el dia que em vaig decidir d’anar-hi a demanar-li perdó. Ella ja no hi era.

GABRIELA TRINDADE_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan vaig obrir els ulls, no sabia on era. Semblava un túnel molt fosc: no veia res, només un llum que anava i tornava lentament. Al cap d’uns segons vaig sentir un soroll i em vaig apropar amb cautela, quan de sobte una pedra molt gran va caure, després dues, després tres, i aviat van començar a caure moltes pedres al meu voltant. Vaig sortir corrent sense saber on anar, no em podia quedar allà. Vaig trobar un tren abandonat i, tot i sentir un fred intens, vaig entrar-hi. Dins, un senyor molt alt, d’uns dos metres, amb una màscara aterridora, es va girar cap a mi, i vaig començar a córrer desesperadament, buscant una sortida que no veia. 

LIZ LEAL_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja coneixem la porta que obrim cada dia, la que ens permet entrar i sortir de casa. Hi ha vegades que ens costa girar el pany i necessitem l’ajuda d’un pare o d’una mare. Totes les portes de casa poden portar a un lloc especial, on guardar records del passat, bons o dolents. Les portes poden ser diferents: amb finestra, altes o petites, i algunes amb entrades per a un gat o un gos. Poden ser de colors diversos com blau, negre, groc o molts altres. Quan volem estar segurs i protegits, tanquem la porta. Però hi ha moments que no s’obre i necessitem ajuda de fora. Fa por, però quan la travessem, tot és millor, i guanyem més confiança.  

Kevin Morais_3r A EA 2A ENSENYAÇA DE SANTA COLOMA

Fa molts anys, hi havia un home que es va despertar en un hospital. No sabia què havia passat però sentia dolor als ulls i no hi veia res. Ell va escoltar una persona i li va preguntar qui era i el motiu de la seva ceguesa. Era el metge i li va explicar que havia patit un accident, que havia estat en coma deu anys i que havia perdut la visió. L’home es va esfondrar: com viuria sense veure-hi? Com cuinaria o com s’ho faria per escriure? El doctor el va tranquil·litzar tot i que, a partir d’aquell moment, la seva vida seria més difícil perquè tindria ulls de vidre. Ell no hi va poder veure mai més però va poder fer vida normal com tothom. 

DAFNE MONTERO_3r A EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Soc la petita de tres germans i, normalment, estem sols. La mare quasi no para per casa i el pare sempre està fora, dient que tornarà, però mai ho fa. La gran intenta cuidar-nos, fa veure que és forta, que no passa res, però jo sé que també té por. El mitjà plora sol a l’habitació i jo només vull una abraçada, sentir que tot anirà bé, però sento que no arribarà mai. A vegades, intentem gaudir per oblidar-ho, però la casa cada dia és més trista, com si també es volgués desfer de nosaltres. A la nit, el silenci se’ns cau a sobre, sembla que també plori amb nosaltres. Som tres, estem sols i cap dels dos es vol fer càrrec de nosaltres.

ARON DES SANTOS_3ème F LYCÉE COMPTE DE FOIX

En llevar-me i mirar per la finestra, veig el mar de Miami. L’admiro des d’un edifici de vint plantes. Durant el temps que el robot em fa l’esmorzar reviso el meu correu a l’ordinador. Després d’esmorzar mig quilo de caviar baixo a la meva piscina. Tot era massa repetitiu, sempre feia el mateix, no tenia ningú amb qui compartir i gaudir d’aquella riquesa perquè els meus familiars no em parlaven i d’amics no en tenia. Per culpa d’aquesta soledat vaig començar a consumir drogues i beure alcohol i un dia vaig pensar de treure’m la vida. Vaig agafar l’ascensor i, des de l’heliport del meu edifici, vaig comptar fins a tres i vaig saltar. 

MEHDI JERBI_3ème F LYCÉE COMPTE DE FOIX

Estava comprant i veig el meu veí Josep, un home amb cinc fills. M’explica que està desesperat, que ja no pot més. Diu que no rep cap ajuda de l’estat i que ha estat malalt, de baixa, i la seva dona només cobra 1.600 euros. Llavors li dic que l’ajudaré. Vaig pensar que podria fer-ho perquè tinc diners. Vaig reunir molta gent a l’avinguda Carlemany per manifestar-nos per la causa. Al final, va venir el representant del govern i ens va comunicar que havien tingut una reunió i que havien canviat la llei per a les famílies. Llavors, vaig trucar al Josep per dir-li que tindria ajuda per als seus fills. Em va donar les gràcies.

Guanyador curs 2025/2026

NEUS MARTÍNEZ GORDILLO_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Soldat que lluita, espasa que és tacada per la culpa. Mata cossos amb indiferència per conquerir quelcom que no serà seu. Pateix perquè no li agrada la culpa, però no plora. Sobre el camp de batalla arrasa amb qui es creua pel seu camí, així li han dit que ho ha de fer, per no trair la lleialtat del senyor, que el protegeix i vetlla per la victòria dels seus. L’home no pensa en la fi dels seus dies. Per què? Tot és possible, ho sap. Si s’equivoca, serà una vergonya. Voldria un final gloriós. Creu amb fermesa que encara no li ha arribat l’hora. Però oblida que el que sembres reculls i que a cada porc li arriba el seu Sant Martí.

Guanyador curs 2025/2026

ÀLIA ROCA SELGA_3r C EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

A la nit de Sant Joan, el poble s’il·luminava amb mil espurnes. A la plaça, els amics corríem entre petards i bengales, rient amb aquell punt de nervis que fa bategar el cor més ràpid. Estava tot ple de fum i l’aire feia olor de cremat. La música que sonava de l’antiga ràdio del poble es barrejava amb els crits d’alegria. Saltàvem la foguera, demanant desitjos que només nosaltres sabíem, mentre les estrelles semblaven estar més a prop i tot resultava especial. En aquell moment, tot semblava possible: l’estiu acabava de començar!