e_640

LEONOR SOUSA_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Avui m’he despertat a la mateixa hora de sempre, sense ganes d’anar a l’institut. El dia em sembla més fosc que els altres i… Sento una pressió al pit. La respiració, agitada. Intueixo que alguna cosa ha de passar avui. “Un altre drama escolar?”, penso. No ho sé. L’únic que sé del tot cert és que aquest món no em pertany. Agafo el meu diari i escric: “Ja no aguanto més.” Després, agafo les meves coses i em dirigeixo cap a l’infern, allò que anomenem “institut”. En arribar, obro el meu diari i hi descobreixo un missatge nou, un que no era meu: una resposta al meu crit silenciós. Posava: “Encara no és el moment.”

GABRIELA MURCIA_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Era el primer dia del campament d’estiu de la Jana. Estava molt nerviosa. En arribar, en tan sols unes hores, ja havia fet un grup d’amics. Era el millor campament al qual havia anat. Un dia, sense cap motiu, va començar a escoltar la veu de la seva mare cridant-la. En mirar per la finestra, es va trobar que estava nevant. Tot era molt confús. Només veia neu per tot arreu. De cop, es va despertar a la seva habitació mentre la seva mare li estava cridant. Va mirar el telèfon i es va adonar que era el primer dia de campament una altra vegada. En passar l’estiu es va adonar que aquell somni havia estat una premonició.

joshua prouheze_3éme H LYCÉE COMTE DE FOIX

La Sienna no entenia per què el Joan l’havia convidat al seu aniversari si sempre es reia cruelment d’ella. Tot i això, va acceptar d’anar-hi. Va invitar-hi també l’Alexandra, una amiga. Totes dues van arribar puntuals, però el Joan no sabia com entretenir-les. L’Alexandra va proposar-los de donar els regals i tallar el pastís, tots hi van estar d’acord. El Joan va obrir el regal de l’Alexandra i en obrir el regal de la Sienna es va trobar una sorpresa inesperada: un ganivet. La Sienna el va agafar i l’hi va clavar al coll, deixant-lo mort. La Sienna recorda, des de la presó, aquell moment com la seva millor venjança. 

BIEL TALÀS_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Tot començava amb un lleó sense dents. Els peixos cantaven reggae i el terra era de mel. Des que vaig veure aquell ocell amb corbata, semblava que els pets ja no fessin pudor. Jo anava amb un tricicle espacial perseguint un núvol, increïblement ràpid. Els ànecs eren molt grans i calbs perduts. El rei dels gossos em va dir que jo era l’elegit i em va donar una finestra màgica. Ballàvem sardanes amb les formigues, que eren arrebossar de peus elevats fins que el sol tenia vergonya. Quan me’n vaig adonar i vaig deixar de fer el ruc, la profe em mirava molt malament. No era una redacció sobre somnis, era un examen de francès. Genial, he suspès.

Enzo Palau Alcaide_3r B Col·legi Sant Ermengol

Sona el despertador. Jo, un nen de Zimbabwe de 10 anys, he d’anar a l’escola de dilluns a divendres. Cada dia he d’agafar la bicicleta, perquè el meu pare marxa i no em pot portar. Llavors agafo la bicicleta i el trajecte que faig és molt llarg.  El que faig és: sortir del poble, pujar la muntanya i arribar al col·legi. Quan vaig sortir del poble vaig veure la muntanya molt més alta. No li vaig donar importància i la vaig pujar igualment. En començar no em vaig adonar que era més alta, però cada cop sentia que em pesaven més les rodes. Era com si en lloc de rodes portés pedres. 

Joan Llucià Ferran_3r B Col·legi Sant Ermengol

Era un divendres a la una de la matinada, em vaig despertar estrany, sentia sorolls a baix. Em vaig aixecar per anar a veure què passava, i era la tele. Se’m va fer estrany perquè els meus pares no eren al sofà mirant la televisió. Vaig buscar-los per tota la casa i no hi eren. També vaig anar a veure si hi havia els cotxes, i sí. Vaig pensar que potser havien anat a veure la lluna plena a dalt de la muntanya on vivíem. Vaig agafar el cotxe i a la meitat del camí se’m va creuar un cérvol i de sobte em vaig despertar amb els meus pares mirant-me. Llavors els vaig dir: “he tingut un somni molt estrany.”

DYLAN ALVES_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dissabte vaig trucar al meu veí Jordi per si volia jugar un partit de futbol però ja estava anant cap al camp. Quan vaig arribar, el partit ja havia començat. Jugaven els Galàctics contra els de La Siprets. Observava el meu veí Jordi que juga molt bé. El partit era emocionant, però llavors, un jugador va aixecar el peu amb la intenció de fer mal a un adversari. Va començar a sagnar, tenia una ferida greu.  Això no va ser tot. El partit va seguir amb cops de peu amb la intenció de fer mal. Molts futbolistes van acabar ferits i amb ossos trencats. Quina catàstrofe de partit! Només un jugador va sortir il·lès, era el meu veí Jordi.

ERIC FERRIz_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Una nit d’estiu, dormia profundament amb la porta oberta per tenir corrent d’aire quan em va despertar un soroll terrorífic. Entrava lentament al dormitori. Estava mort de por i estranyament no em podia moure. Quan vaig aconseguir moure’m, la criatura va desaparèixer. No li vaig donar importància, però la nit següent va tornar a passar exactament el mateix. Vaig tenir coratge de dir-ho a la meva mare i ella va riure escandalosament, deia que era el gos que volia beure aigua i no em podia moure perquè patia un fenomen anomenat “paràlisi del somni” i que era molt normal. Vaig aprendre la lliçó i la nit següent vaig tancar la porta.

ANDREA SOARES LÓPEZ_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Estic sola a la sala de l’hospital. L’únic que sento és el rellotge que fa “tic-tac”. Després d’una estona arriba el metge i em diu que tinc càncer. M’han hagut d’ingressar. Els metges venien per donar-me el xarop i mirar-me les pulsacions. Jo em preguntava per què no em donaven una solució com a l’altra noia, i el que jo deia era: “per què a ella sí i jo no?”. Després de dos dies, els metges em van dir que me’n podia anar a casa, que el càncer havia millorat. En sortir, em van començar a xiular les orelles, tot es va tornar borrós i vaig cridar “ajuda!”; però ja era massa tard: em vaig desmaiar.

XÈNIA RAMÍREZ CAMINAL_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Eren les dotze de la nit i tot estava bé. La vida era una ruleta russa i els llums, una allau de colors. La música em rebotava i m’excitava tots els sentits. Al ritme de la música i amb aquell esclat d’emocions els meus amics i jo vam decidir consumir-la. Ja ho havíem fet més d’una vegada, quin problema hi podia haver? Sense pensar-m’ho dues vegades, la vaig prendre. De cop, una sensació d’alegria extrema i un riu d’emocions em van recórrer tot el cos, de dalt a baix. Llavors, enmig d’aquell esclat d’emocions, tot es va aturar. Quan me’n vaig adonar, ja era massa tard. Quan me’n vaig adonar, ja era morta.

ABIGAIL NUNES_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Sempre hi ha aquella vegada que vam aprendre a anar amb bicicleta. Encara que no sabéssim si cauríem, igualment ens aixecàvem. Jo penso que és veritat que passem per dificultats a la vida, però hem de ser forts i tornar-nos a aixecar, perquè per això som en aquest món: per viure allò que encara no coneixem. Així que si ets aquella persona que pensa que no és res, jo et dic que ets tot allò que les altres persones no poden ser, perquè tu ets únic/única. Per això, segueix els teus somnis, aquells que deien que no aconseguiries. Ets genial! Així com hi ha una primera vegada per anar amb bicicleta, hi ha una primera vegada per néixer.

RAPHAEL PACHECO_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia com qualsevol altre, uns quants amics i jo vam decidir anar a esquiar, com un diumenge habitual. El dia era perfecte: sol radiant, neu pols i molt pocs turistes. Ens ho passàvem molt bé, esquiant al Pas de la Casa, però en arribar a Grau Roig un vent infernal, com si Déu hagués bufat amb tota la seva força, va aparèixer de cop i volta. Com que visc al Pas, el primer que vaig fer va ser preguntar al pister si el sector seguia obert, i, com m’imaginava, no ho estava. Sense preocupar-nos, vam anar al Tarter per passar el temps. Vam seguir esquiant fins a l’hotel Nòrdic, on vaig deixar d’esquiar per tornar cap a casa.

IVAN FERNÁNDEZ SALVATIERRA_3r F EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Una nena que es deia Nina va anar a la cavalcada de reis per aconseguir caramels. Van aconseguir molts caramels i van tornar a casa. La mare de la Nina va posar tots els caramels en un gran pot i li va dir que rebria un caramel al dia. La Nina va intentar aconseguir el pot. Va intentar pujar escalant, però va caure. Finalment, amb un tamboret va pujar al moble. Va veure unes galetes que la van fer salivar. Va acabar menjant-les totes. Encara que li van agradar molt, li va entrar mal de panxa molt fort, li van entrar ganes de vomitar. Doncs va anar al lavabo i va vomitar. Doncs que finalment es va menjar un caramel al dia.

CARLES PLASENCIA GÓMEZ_3r F EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

El Joan vivia a Girona i li apassionaven les curses, sobretot les de motos. Aquell cap de setmana hi havia una carrera al circuit de Jerez i volia anar-hi, però les entrades ja estaven esgotades. Va preguntar als seus amics, però no va tenir sort. Finalment, en va trobar en una pàgina de revenda, tot i que eren molt més cares. Les va comprar igualment. Quan va arribar al circuit i va passar les entrades, es va posar nerviós. Tot semblava bé fins que el vigilant va descobrir que eren robades, i el Juan va acabar passant el dia a la comissaria.

BONIFACI PÉREZ ESCUDERO_3r C COL·LEGI MARE JANER

Veig, penso, em pregunto. Què hi faig aquí tancat, assegut, mirant la pissarra, amb un llapis a la mà? M’imagino a la gespa, amb les botes, gaudint del meu somni, amb els amics i familiars a la grada… M’escapo de classe, agafo les botes, la pilota, vaig al camp i entreno fins a arribar a l’objectiu. Vaig a classe, comento el meu desig als meus amics, se’n riuen de mi, em diuen que és impossible. Em menjo el cap amb les seves paraules. Torno a casa confós, reflexiono i penso sobre el que m’han dit. Començo a plorar i de sobte… RING! RING! Agafo el mòbil, poso la contrasenya i veig un missatge d’un equip de futbol. I ploro d’alegria.

ÀLEX PELEGRINA RODULFO_3r C COL·LEGI MARE JANER

No m’ho podia creure, no sabia si estava content o trist. Estava nerviós, em vaig quedar sol. Em tocava anar-me’n a dormir sol. De camí a l’habitació, el passadís se’m feia molt estret i semblava que els quadres cobraven vida pròpia. Tenia la sensació que no sortiria viu d’aquell lloc. Quan vaig arribar a l’habitació, no volia mirar enrere, sentia un aire molt fred que em posava els pèls de punta, em vaig ficar al llit i ràpidament em vaig tapar amb la manta fins a tapar-me la cara, abraçant el meu peluix i intentant adormir-me per primera vegada sol, sense un “Bona nit fill, descansa” i l’abraçada d’abans d’anar-me’n a dormir.

LUCIANA CARREIR FELIX_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

És adorable i sempre té ganes de jugar. Quan el crido perquè mengi, corre cap a mi i em salta a la falda. Quan anem en cotxe, sempre se m’acosta. Quan està cansat prefereix la meva habitació per a descansar, i quan jo entro a la cuina, sempre em segueix perquè li doni una pastanaga per a rosegar. Quan és hora de dormir, corre a la meva habitació, per dormir al meu llit amb mi, i al matí, es mou molt per a despertar-me. Si m’assec al sofà, ja se’m torna a estirar a la falda! Per això, quan estem separats, ens trobem a faltar tant i només desitgem tornar-nos a retrobar. Quan venen visites s’amaga i és difícil poder amanyagar-lo.

ENRIC DA COSTA PINTO_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Tinc catorze anys i visc al Brasil. Estic obsessionat amb el món dels cotxes. Des de ben petit, observo els GT3 lluitant al circuit, hipnotitzat amb el seu so profund i la seva velocitat implacable. Cada tarda he entrenat amb kart, sabent que la disciplina m’obriria camins més llargs que l’asfalt. He crescut passant per categories menors, fins a arribar a GT4. Quan ho he aconseguit, he entès la resistència i la importància del treball en equip. Però desitjo anar més lluny: somio formar part de la graella dels GT3 a les 24 Hores de Nürburgring. És la cursa èpica en què la nit, la pluja i el bosc alemany decideixen qui mereix ser llegenda.

ARLET ROMERO_3r D EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Estava sortint de l’escola quan vaig rebre la notícia que la meva àvia estava malalta i l’havien ingressat a l’hospital. Els metges li donaven pocs dies de vida i encara que ella no estava desperta, jo volia aprofitar el màxim de temps per estar al seu costat. Quan era més petita, ella sempre m’explicava que les flors eren curatives, ja que t’alegraven el dia. Aquella tarda, abans de visitar-la, vaig estar recollint flors del jardí, creant un ram colorit per oferir-li. En arribar, estava estirada amb els ulls tancats. Vaig seure al seu costat i esperançada vaig posar-li el ram al pit. Màgicament, la meva àvia va obrir els ulls!

Joel Rocha_3r D EA 2a esenyança Santa Coloma

Era un estiu calorós, dues germanes es van quedar soles mentre els pares anaven a sopar, tindrien un cita els dos sense les filles. Mentrestant elles miraven la tele fins que un avís esfereïdor la interrompé: un presoner perillós s’havia escapat de la presó i es dirigia a la seva zona. De sobte, la llum de la casa es tallà com si algú la tallés. La germana gran, amb el gos, sortí a veure què passava a fora de casa; la petita restà amagada. Al cap d’una estona, va cridar l’animal i aquest li llepà la mà. Tranquil·la, s’adormí. L’endemà, escrit amb sang a la paret, hi havia un missatge esfereïdor: “No esteu soles.”