Dia: 4 de juny de 2026

Laia Ferriz Figols_3r D LICÉE COMTE DE FOIX

Un dia banal, dinant a la terrassa amb la meva família, vaig veure un petit gat gris tigrat. Des d’aquell dia, el gat va venir tots els dies, i a poc a poc, em va agafar confiança. Era femella, i la vaig batejar Shiba. Li vam posar una caseta a fora, i quan feia molt fred, sense que ningú em veiés, la feia dormir a dins. Sempre que tornava de l’escola m’esperava davant de la finestra. Era molt lleial, es va convertir en la meva millor amiga. A les nits, l’anava a veure a fora. Els meus pares no em deixaven però jo ho feia d’amagat. Cada matí esperava pacientment que vingués davant la finestra, però un dia no va venir, l’havien atropellat.

MURIEL VALDÉS FERNÀNDEZ_3r D LYCÉE COMTE DE FOIX

Estava sola a casa i vaig sentir un soroll d’alguna cosa caient que  provenia de la meva habitació. Jo no hi vaig fer gaire cas pequè segurament havia  caigut algun objecte que jo mateixa havia col·locat malament al seu lloc. Però al cap d’una estona, torna a haver-hi un soroll. Però justament, els meus pares van arribar a casa i vaig haver d’anar a obrir-los la porta. Un cop els pares assabentats dels sorollets, van dirigir-se a l’habitació. Van veure una cosa petita i negra corrent per tot arreu i fent caure objectes. Va intentar escapar per la finestra tancada, va quedar estabornit a terra. Els pares s’hi van apropar… era el meu gat!