L’escola perfecta

Maria Curval_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Estic a classe asseguda esperant que la mestra de mates vingui, la veig entrar per la porta. De cop el meu cos para de funcionar. No em puc moure, ni respirar, només puc observar. Veig que treu les PC de la seva carpeta. Les reparteix. La primera fila, segona i tercera on estic jo. De sobte, tinc la PC girada sobre la taula. Tinc pànic, por i només puc pensar en què li diré a la mare. Giro la PC. Una C. Penso en tot el que m’havia esforçat. La reviso i trobo el culpable: una activitat que valia més de mitja nota ha fet que no tingui una A. I ara només penso: no se suposa que la perfecció no existeix, doncs per què he de ser perfecta?

La Yara i la pedra

Helena Bernardo_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Estava jugant a pilota quan una nena de més o menys la meva edat em va demanar de jugar amb mi. Com no tenia molts amics li vaig dir que sí i ens vam posar a jugar. Quan era molt tard i ja havia de marxar em va donar una pedra molt bonica i molt negra. La Yara, la nena, em va dir que no em separés d’ella, que donava molta sort. Aquella nit vaig dormir abraçada a la pedra tota la nit. Cada dia que la portava a sobre, tenia un accident. Un dia vaig caure per les escales, l’altre em van dir que el meu avi havia mort. Així que em vaig adonar que estava maleïda i vaig decidir destruir-la, allà van acabar tots els meus problemes.