L’home a qui la lluna va fer embogir

JORDI VEGA BONVILÀ_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino

El ric contemplava la lluna sense saber quant de temps feia que estava així, sense saber sobretot per què: “que no donen els diners la resposta i el saber?”, pensava ell, sempre comparant la lluna amb el corb. Llavors es va aixecar per anar a cercar la lluna, la qual mai perdria ni de nit ni de dia, mentre sentia la seva ànima negra i cruel dir-li a l’orella: mai més. Perquè ella sabia que a la lluna mai arribaria i la seva bona ànima mai tornaria.

La clau

Anna Taurinyà Llueca_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

La Laura va trobar una clau a la butxaca del seu abric quan tornava de l’escola. No recordava haver-la vist mai i no encaixava en cap pany de casa seva. Durant dies va provar-la discretament en portes de veïns,  però sempre fracassava. El més estrany era que cada matí apareixia de nou a la seva butxaca, encara que la deixés on fos, des de la tauleta de nit fins a la cuina. Va començar a tenir por. Una tarda, davant de la biblioteca, tancada des de feia anys, va tenir un pressentiment que la porta amb el pany d’aquella clau misteriosa estaria allà. Va intentar obrir, el pany va cedir, va entrar-hi i mai més en va sortir.