Dia: 15 de juny de 2026

AITANA SUÁREZ REPISO_3r C COL·LEGI MARE JANER

Paralitzada. De primer vaig pensar que era una broma. Però amb aquest tema no s’hi juga. Amb el meu pare i el meu germà vam anar cap a l’hospital. Quan vaig veure ma mare em va semblar caure a terra. Instintivament, abans de marxar de casa, havia agafat el dibuix en què tant d’amor hi havia posat. La meva idea era donar-li quan tornés a casa, de manera que vaig demanar a la mare que l’hi posés a la butxaca. No sé per què, vaig pensar que així l’àvia podria estar connectada a mi des del més enllà. Ara em paro a pensar i encara noto el sabor agredolç de ràbia. Molta ràbia i tristesa. Que injust no poder acomiadar-me d’ella. 

ROGER CAMA_3r C COL·LEGI MARE JANER

Vaig sortir corrents quan em vaig assabentar de la notícia, era a la plaça esperant-me per parlar sobre el tema. Ell era allà quan vaig arribar, em va agafar i em va començar a portar a un lloc aïllat de gent que ens sentís per parlar sobre el tema. Vam anar a casa seva, que estava buida, sense mobles, sense persones, em va portar a la seva habitació, que també estava buida. Va començar a parlar-me del que passaria. La notícia em va deixar impactat, no m’ho podia creure. Em va picar la intriga i li vaig voler preguntar per què passaria això, però no em va voler respondre i va agafar les seves coses.