MARTINA LORENTE_3ème D Lycée Comte de Foix
Vaig observar l’ombra darrere aquell edifici vell. Una mirada buida penetrava l’ambient obscur, el corrent d’aire deia tartamudejant paraules incomprensibles. Atansant-m’hi, li vaig agafar la mà, l’ombra es va aixecar mirant al cel amb l’esperança fixa als ulls. Poder escapar d’aquella angoixa cada vegada era més a prop. Vam caminar durant una estona, fins que la llum s’intensificava a l’horitzó. L’ombra tremolava mentre caminava cap a la resplendor. Es va començar a desintegrar amb l’aire. Veia com les inseguretats que m’envoltaven s’esvaïen. Vaig entendre que tots necessitem trobar la llum que il·lumina el nostre camí cap al futur.