Les flors blanques

LUANA RIBEIRO CALHEIROS_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Estàvem en un enterrament on tot era de color blanc! La sala era plena de roses blanques, feia molt bona olor, massa per a un lloc on la vida d’un estimat acabava. L’avi odiava aquelles flors per dues raons, la primera perquè deia que li feien pensar en la mort, i la segona perquè era al·lèrgic al pol·len. Però ara que descansava ja no podria dir-ne res. Ara dormirà eternament sota aquella olor. Però de sobte el meu avi va saltar i va començar a esternudar, tots ens el vam mirar pensant que era un somni. I just quan va acabar, va cridar: que vagin a tirar totes aquestes roses fresques o si no moriré de veritat!

Una tarda a Polònia

TIMOFEI POTAPOVICH ALEXEEVICH_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Una tarda fosca vaig caminar pels carrers d’un poble a Polònia. Tot era molt tranquil fins que vaig veure una persona molt alta, amb un pal a la mà mirant-me fixament. Vaig intentar fugir, però s’apropava amb cada pas. El seu cos semblava fet d’un arbre. Vaig intentar fugir corrent i quan vaig parar al costat d’una casa molt vella per veure on era, vaig tranquil·litzar-me una mica perquè no ell veia. De sobte, vaig sentir un sentiment estrany: algú respirava a la meva esquena. Quan vaig girar-me, vaig veure un monstre terrible. Vaig sentir molta adrenalina i, de sobte vaig despertar-me.