Un altre cop

SALMA DONCEL_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Era de nit i fosc, em vaig despertar d’un somni molt estrany, era dins d’un passadís amb poca llum. Vaig veure un pallasso que venia cap a mi, vaig intentar córrer, però no podia avançar i ell s’apropava cada vegada més. Tenia la por dins del cos, quan vaig començar a moure’m, ho feia molt lentament, no podia anar més de pressa i sentia la seva presència darrere meu. Finalment, em va atrapar i em va menjar. Aquell somni es repeteix i sempre fa que no pugui dormir bé durant el que queda de nit. Vaig intentar tornar-me a dormir i, de cop i volta, sento un soroll, miro cap a la porta i veig la meva gata que volia dormir amb mi.

El somriure

HERMAN ZGAIB_3r D EA 2A ENSENYNAÇA SANTA COLOMA

La nit de Nadal, la Clara va sentir una nadala suau sota la finestra. Sonava com un cor infantil, però quan va mirar, el carrer estava buit i nevat. El cant es va tornar un murmuri dins la sala, tot i que estava sola. L’arbre brillava massa, els llums bategaven com un cor. Entre les branques, un rostre pàl·lid l’observava, somrient. El cor va entonar el seu nom, i una veu infantil va murmurar: “Ja som dins”. Els llums de l’arbre es van apagar, deixant només el somriure flotant en la foscor. La Clara, molt espantada, va sortir corrents, es va tancar a l’armari, va tancar els ulls i quan els va obrir el va veure somriure al seu costat.