Estava jugant a pilota quan una nena de més o menys la meva edat em va demanar de jugar amb mi. Com no tenia molts amics li vaig dir que sí i ens vam posar a jugar. Quan era molt tard i ja havia de marxar em va donar una pedra molt bonica i molt negra. La Yara, la nena, em va dir que no em separés d’ella, que donava molta sort. Aquella nit vaig dormir abraçada a la pedra tota la nit. Cada dia que la portava a sobre, tenia un accident. Un dia vaig caure per les escales, l’altre em van dir que el meu avi havia mort. Així que em vaig adonar que estava maleïda i vaig decidir destruir-la, allà van acabar tots els meus problemes.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.