La nit de Nadal, la Clara va sentir una nadala suau sota la finestra. Sonava com un cor infantil, però quan va mirar, el carrer estava buit i nevat. El cant es va tornar un murmuri dins la sala, tot i que estava sola. L’arbre brillava massa, els llums bategaven com un cor. Entre les branques, un rostre pàl·lid l’observava, somrient. El cor va entonar el seu nom, i una veu infantil va murmurar: “Ja som dins”. Els llums de l’arbre es van apagar, deixant només el somriure flotant en la foscor. La Clara, molt espantada, va sortir corrents, es va tancar a l’armari, va tancar els ulls i quan els va obrir el va veure somriure al seu costat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.