Estàvem en un enterrament on tot era de color blanc! La sala era plena de roses blanques, feia molt bona olor, massa per a un lloc on la vida d’un estimat acabava. L’avi odiava aquelles flors per dues raons, la primera perquè deia que li feien pensar en la mort, i la segona perquè era al·lèrgic al pol·len. Però ara que descansava ja no podria dir-ne res. Ara dormirà eternament sota aquella olor. Però de sobte el meu avi va saltar i va començar a esternudar, tots ens el vam mirar pensant que era un somni. I just quan va acabar, va cridar: que vagin a tirar totes aquestes roses fresques o si no moriré de veritat!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.