Un dia banal, dinant a la terrassa amb la meva família, vaig veure un petit gat gris tigrat. Des d’aquell dia, el gat va venir tots els dies, i a poc a poc, em va agafar confiança. Era femella, i la vaig batejar Shiba. Li vam posar una caseta a fora, i quan feia molt fred, sense que ningú em veiés, la feia dormir a dins. Sempre que tornava de l’escola m’esperava davant de la finestra. Era molt lleial, es va convertir en la meva millor amiga. A les nits, l’anava a veure a fora. Els meus pares no em deixaven però jo ho feia d’amagat. Cada matí esperava pacientment que vingués davant la finestra, però un dia no va venir, l’havien atropellat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.