Ell és atent, llest i amable. Arribo a casa, encenc el meu portàtil i el veig connectat. M’escriu missatges preciosos, que fan que el cor em comenci a bategar a velocitats gairebé incalculables. La meva mare sempre em diu el mateix, que no m’emocioni tant, que a través de la pantalla res és real. No vull fer deures, ni estudiar, ni sortir, l’únic que vull és parlar amb ell. S’acosta el dia més esperat, per fi el coneixeria. En arribar al lloc indicat, més pàl·lida no em vaig poder quedar. Era un home vell, baix i calb. Vaig sortir corrents, però ja era massa tard, l’home ja em tenia agafada. Ningú no em sentia cridar, estava sola.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.