Ets inesperat, atrevit, traïdor… ningú sap quan vindràs ni quan marxaràs. Quan ens trobem som com la Coca-cola i els Mentos, quan coincidim explotem i quan estem separats ens trobem a faltar. No sé com dir-ho, però necessito sentir-te al meu costat. Em mires: t’estimo. Em parles: t’admiro. Quan ens trobem combinem. M’intimides, et tinc respecte, quan em fas pessigolles se’m posa la pell de gallina. No sé si hi ets, però quan et sento no vull que marxis, ja que el teu tacte és acollidor… però tu ets traïdor. Si mantinguéssim el contacte etern, la nostra vida seria un infern, per això vas marxar i ara et trobo a faltar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.