Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.577 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.577

Què em va passar…

Joel Vieira 3ème J Lycée Comte de Foix 6 d'abril del 2020 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Anava amb el meu pare a resar. Em  vaig posar a mirar l’estàtua de Déu… Em vaig agenollar i vaig tancar els ulls, i vaig parlar amb Déu. Quan vaig obrir-los, el meu pare ja no hi era. Vaig buscar-lo per tot arreu i no vaig veure’l enlloc. Tot era blanc i només podia veure l’església… De sobte, algú em va parlar. Era Déu! Em va dir que jo havia mort per un infart. No m’ho vaig creure. Vaig seguir Déu a un lloc on podia veure el meu pare. Vaig córrer fins a una habitació que era per a mi. I em vaig posar a plorar. Déu em deia que plorés i així ho vaig fer. El meu pare va anar a resar per mi i per la meva àvia… ell també plorava.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats