No podia dormir, em feia mal, molt mal. Intentava obrir els ulls, res a fer. No entenia aquest dolor, tot aquest dolor que m’envaïa. No veia res, ho veia tot borrós. El dolor només feia que anar-se’n i tornar, intensificar-se i calmar-se, anar del cap als peus, d’un costat a l’altre… Vaig sentir soroll, agitació, turbulència, xiu-xiu, la mescla de tot això em va fer por, molta por. Més passava el temps, i més ho veia tot blanc, com si fos el final, com si la meva hora hagués arribat. De cop, vaig obrir els ulls, una llum em va cegar. Tres doctors estaven al meu voltant amb la meva mare al costat. L’operació havia estat un èxit.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.