Aquell món de felicitat en el qual vivia, va desaparèixer quan de sobte una malaltia arribà a la meva vida. Aquella maleïda malaltia, que afecta la vida de molta gent i en aquest cas la meva.
Els meus amics m’apartaven del grup, la gent pel carrer se’m quedava mirant… totes aquestes coses que fan que t’enfonsis. Jo ja no sabia què fer per integrar-me i que la gent m’acceptés com sóc. Definitivament, vaig enfonsar-me en el meu món, amb l’esperança que tot allò s’acabés. Aquella tortura va durar tres anys, fins que ho vaig superar i em vaig recuperar. La superació personal no té límits. La vida, l’hem de viure minut a minut i al màxim.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.