Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.242 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.242

14 de febrer

Abril Ortega Boronat 3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP 8 de gener del 2026 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Era l’hora, tenia el tros de paper arrugat, guardat a la butxaca de la dessuadora. Aquell paper on la nit anterior havia escrit tot el que sentia. Amb nervis i vergonya. Jo, recolzada al mur, esperant a veure-la. Fins que per fi vaig veure aquell somriure tan perfecte que tant m’agradava. Ella, quan em va veure, va somriure encara més i es va apropar amb rapidesa cap a mi. Quan estàvem cara a cara, va murmurar un hola i em va abraçar. Quan ens vam separar vaig posar la mà a la butxaca, agafant el paper nerviosa, la vaig mirar i vaig murmurar “t’he de dir una cosa”, ella em va mirar més profundament i mig somrient va dir “jo també”.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats