Esther Regada_3r A_COL·LEGI SANT ERMENGOL
Quan estic al parc, sempre recordo aquells temps. Recordo com xalava la canalla intentant atrapar les pitavoles que veien pel camp. Xisclaven, corrien… Quina energia hi havia en aquells cossos de la joventut! Veig el canvi que han anat fent aquestos anys: la meua néta no pot sortir a la calçada a causa de tots els carruatges. Ja no queden camps on poder jugar. Ni tan sols no pot anar amb bicicleta, perquè la pobra no sap on anar per no trobar-se un escull; però ella s’ho passa bé jugant al seu jardí, perquè no ha viscut en els meus anys, en els anys que et senties lliure, en què podies volar sense por de desplomar-te.