Dia: 5 de maig de 2013

Olga Molina_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan era petita la foscor no m’agradava gens. A les nits tenia por que sota el llit hi hagués algun monstre que em volgués fer mal. Ara que ja sóc més gran he entès que els pitjors monstres, els que fan més mal i que ens poden impedir avançar en la vida, som nosaltres mateixos, els “monstres interiors” contra els quals hem de lluitar. Amb el temps aquests monstres es fan més grans, més forts, potser més importants, però la nostra consciència, que es fa més sàvia cada segon que passa, crea armes. Cada vegada tenim estratègies noves per vèncer-los. Potser morim quan ja els hem vençut tots, quan no tenim res més contra què lluitar.

Maria Magdalena Ros_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

La Rosa era una noia molt simpàtica i guapa. Tot va començar el primer dia de curs. Ella estava contenta perquè aquest dia era un pas més cap a la maduresa. Però ella no es podia imaginar que aquest mateix pas seria un infern als seus ulls i per a la seva consciència. Van passar unes setmanes. Ella començava a estar més prima, i tot això a causa de les seves companyes, que li deien que estava molt grassa i que, si no s’aprimava, la deixarien sola. Passaven els dies i cada vegada era pitjor. Va passar de l’estadi de no menjar al de la humiliació pels companys. Ella ja no ho podia suportar més, i un dia va decidir acabar amb tot…