Dia: 5 de novembre de 2013

Edoardo Amisano_2n ECO I SOCIAL EA BATXILLERAT
Cada matí em desperto a la mateixa habitació, a la mateixa casa, al mateix barri pobre de cada dia. Surto de casa i l’únic que veig són persones com jo, a les quals el país les ha abandonat a la pobresa i a la criminalitat. No hi ha treball legal aquí, només d’il·legal i de qualsevol tipus. Intentem sobreviure amb l’esperança d’una millora que no arribarà mai. Molts ja han caigut, uns en les drogues i d’altres en la criminalitat, però jo sóc diferent. La vida és un joc i jo continuaré jugant-hi fins al final. Possiblement acabaré perdent però ho vull intentar.

Ladis Baró_2n ECONÒMIC I SOCIAL EA BATXILLERAT
El local era ple de gent. Eren gairebé les dotze de la mitjanit i cada cop hi entrava més gent. Jo estava força nerviós. Aquella nit un gran grup de rock havia de tocar en aquell indret. La gent estava impacient i alhora excitada probablement a causa del efectes de l’alcohol. Em vaig acostar a la barra i vaig demanar un gintònic amb la intenció de desfer-me d’aquella angoixa que s’havia apoderat de la meva ànima. Havia arribat el moment de la veritat, els llums es van apagar, la multitud va iniciar uns aplaudiments que se’m van fer eterns fins que vaig tocar el primer acord amb la guitarra. El concert havia començat i la nit prometia emocions fortes.