Dia: 24 de febrer de 2016

Adrià Martínez_3r D LYCÉE COMTE DE FOIX

Estàvem atrapats dins l’edifici. Després de quatre dies va arribar una unitat de quinze homes per rescatar-nos. Però la unitat enemiga els va interceptar. No en va sobreviure cap. Les forces enemigues eren superiors amb número i armament. Les nostres tropes no tenien res a fer contra la superioritat d’aquells enemics. Una setmana més tard, però, van enviar una altra unitat, llavors, de trenta homes. Els enemics els van tornar a aturar. Sortosament, cinc dels nostres havien sobreviscut a l’atac enemic. Van aconseguir treure’ns a tots de l’edifici. Tornàvem cap a la base quan ens vam trobar amb tancs enemics que venien a destruir-la…

Laura Delmas_3r D LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquell dia plujós omple encara avui el meu cor d’una tristesa profunda. Estava a primària, una dia com els altres, i no vaig entendre per què m’havien vingut a buscar abans d’hora. No sabria explicar com, ni per què em sento tan abatuda, si no tinc cap record d’ell. Però, em sento malament, jo sé que l’estimava i com l’estimo encara… però em sento culpable per no recordar res. Aquell dia plujós, no sé ni si vaig plorar, i per això m’envaeix una tristesa infinita i un sentiment de culpabilitat. Si pogués demanar un desig seria poder recordar, encara que fos un instant o lleugerament, aquells bons i intensos moments compartits.