Dia: 12 de juny de 2018

Ana Sofía Vaz_3r D EA 2a Ensenyança Sta. Coloma
Jo i el meu xicot fem avui 6 mesos de relació. Hem quedat on sempre, on ens vam conèixer. Quan ens hem trobat al parc per celebrar-ho i poder estar junts, he advertit que ell no estava gaire bé i li he preguntat si li passava alguna cosa. M’ha dit que no es troba gaire còmode amb mi i que em vol deixar. Necessita temps per pensar, que no és culpa meva sinó cosa d’ell. He marxat a casa i, de plorar tant, m’he adormit fins a la nit. A l’hora de sopar, la meva mare em crida des de la cuina i em desperta. El primer pensament és per a ell. Llavors, m’ha vingut al cap allò que ha passat i no sé si ho he somiat o ha estat real…

Quim Grioche_3r D EA 2a Ensenyança Sta. Coloma
Sona l’alarma i em desperto molt cansat. Vaig a la cuina a esmorzar. Agafo el paquet de cereals, però me n’adono que hi ha alguna cosa dins. Són autèntiques monedes d’or! Al fons del paquet trobo una inscripció: “Tot això pot ser teu, només has de visitar-me. L’oncle Tom.” Però no pot ser ell perquè està mort des de fa 3 anys. Vol que vagi al cementiri o, potser, a un món paral·lel? Què passa si no compleixo? Estic molt confós amb les preguntes que em venen al cap i pensar que soc ric. Després, veig una altra inscripció: “Fas tard a l’escola.” M’aixeco del llit d’un bot. Tot ha estat un somni, tot menys que faig tard a l’escola.