Dia: 25 de maig de 2021

Antonella Laise Criado_3r Col·legi Mare Janer
Estàs bé, et comenten. Penses en el que t’han dit. Passes. T’ho repeteixen. Et xoca. No li dones gaire importància. T’ho diuen més cops. T’ho creus. No t’acceptes. No t’agrada el teu cos. Et fan més comentaris. Dines. Demanes anar al lavabo. Et mires al mirall. No t’agrades. Vomites. Surts. Et rentes la cara. Te’n vas. No ha passat res. Et tornen a molestar. Ara t’afecta. Tornes a anar al lavabo i repeteixes el procés. Creus que et va bé. Després d’un temps, perds quilos. Te n’alegres. Ho continues fent. tots se n’adonen. T’ingressen. Et fan menjar. Et quedes a l’hospital. Et donen l’alta. No et sents bé. Decideixes acabar amb tot.

Judit Paez Mauri_3r Col·legi Mare Janer
L’Albert és un nen amb una família peculiar. El pare els abandonà, la mare es va refugiar en la beguda i l’únic que el manté en vida eren aquelles sessions de quimioteràpia. Els metges li havien diagnosticat una leucèmia aguda i necessitaven un donant per fer el trasplantament de medul·la al més aviat possible. Van passar dies, setmanes, inclús mesos i no n’aconseguien cap. Es trobava molt aixafat, dèbil… Un dia, el metge li va comunicar que havien trobat un donant que, a més, li havia deixat una carta. La carta deia: “Hola fill, tot em sap molt greu, la mama, tu… Espero que algun dia em puguis perdonar.
T’estima, el teu pare.”