La meva tórtora

Mélanie Moreira_3r F Lycée Comte de Foix
Un dia va arribar una petita tórtora a la meva vida. Només tenia una setmana de vida i no tenia plomes, era groc i gris. Aquest ocellet va créixer amb mi. Era tan espavilat que sempre anava lliure per casa i quan ens veia volava cap al nostre cap. Una vegada estàvem amb una videoconferència i ell va volar cap al cap de la meva mare, semblava que volia sortir-hi. Quan menjàvem ell volava cap a la taula a menjar una mica de tots els plats. Tenia un lloc que era com la seva casa, era una planta molt llarga a sobre la cadira de color marró. Ens feia molt feliços ja que era un més de la família. I jo li vaig ficar com a nom Petitó.

Ella

Jana Pey Busquets_3r F Lycée Comte de Foix
Ja estava sola amb els meus pensaments, per fi. No volia sentir més: “Que voldràs ser després?” “Això no, millor metge!” “No vols tenir una carrera?” Jo deia: “No vull.” Però era diferent quan m’ho demanava la meva mare. “Et fa feliç? Doncs endavant.” Ella m’entenia. I ara només em diuen: “A la teva mare, li hauria agradat més que fossis metge, arquitecta… No t’agradaria que la teva mare se sentís orgullosa?” Però jo sé que ma mare n’estaria igual… tot i que no pugui veure-ho. Estic sola, ella sempre m’havia dit que fos feliç. Tot i que costa ser-ho ara mateix. Ella era l’única que m’acceptava, i ja no hi és.