Izan Campos_3r E EA 2A Ensenyança d’Ordino
En un desert assolellat, lloc de l’Aràbia, hi ha una torre de pedra no gaire alta i ampla, sense porta ni finestra ni lluernes, no hi ha res. A l’única habitació, situada sota el subsol, (el pis de la qual és de terra i que té la forma d’hexàgon) hi ha una taula de fusta i un banc molt esvelt. En aquesta cel·la hexagonal, un home que s’assembla a mi escriu, en caràcters que no comprenc i en un idioma molt singular, un llarg poema sobre un home que en una altra cel·la hexagonal escriu un poema sobre un home que en una altra cel·la hexagonal… El procés no finalitzarà i ningú podrà llegir i observar el que els presoners escriuen.
Dia: 31 de desembre de 2022
Danys col·laterals
Enzo Bernat_3r E EA 2A Ensenyança d’Ordino
S’ha fet fosc i comença a ploure. Només els llamps són capaços d’il·luminar breument la negror tenebrosa de la nit. De sobte, un cotxe s’atura. S’obre i es tanca una porta. Unes passes s’apropen fent tremolar el terra, cada cop més fortes, cada cop més properes. Tots fugen. No saben cap a on ni per què, però escapen esfereïts. Pocs segons després es torna a sentir una porta. Aquesta és diferent. Les passes han desaparegut. L’Enzo arriba a casa xop tot i el curt trajecte que separa el cotxe de la porta de casa seva. Ha creuat el jardinet per arribar abans deixant vuit morts darrere seu: cinc formigues, dues aranyes i un caragol.