Dia: 20 de març de 2024

Roger Verdú Martínez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Quan me’n vaig a dormir i recordo el moment en què m’he llevat, m’adono com de ràpid passa el temps, d’un dia a l’altre, d’un any a l’altre. Quan menys ho penses més ràpid passa, estiguis o no entretingut. I quan arriba la teva fi, reflexiones i t’adones de tot el temps desaprofitat i tot el que hauries pogut fer en aquell temps. D’un instant a un altre pot canviar radicalment tot. Sabent, inconscientment, que en qualsevol moment el teu temps es pot haver acabat, sense complir els teus objectius i somnis –li deia l’àvia al net perquè no cometés el seu mateix error. –Gràcies pel consell iaia, no l’oblidaré– va respondre el net.

Afra Sandrini Palmitjavila_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Contemplava aquelles noies tan belles fent el que a ella més li agradava. Observava els suaus moviments que feien amb els braços i les cames. Pensava que ella ja no podria gaudir del ball mai més. Aquells moments van ser molt durs, el món li va caure a sobre. L’accident li va canviar la vida. Dins només va quedar un buit fosc i depriment. Però la llum va guanyar espai a la foscor… “Tinc dues opcions: enfonsar-me i seguir patint, o aixecar-me i lluitar.” Va tancar els ulls i ho va tenir clar; l’única opció era lluitar. Ara, el somriure li arriba als ulls, se sent orgullosa d’haver reaccionat.

Roger Verdú Martínez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Quan me’n vaig a dormir i recordo el moment en què m’he llevat, m’adono com de ràpid passa el temps, d’un dia a l’altre, d’un any a l’altre. Quan menys ho penses més ràpid passa, estiguis o no entretingut. I quan arriba la teva fi, reflexiones i t’adones de tot el temps desaprofitat i tot el que hauries pogut fer en aquell temps. D’un instant a un altre pot canviar radicalment tot. Sabent, inconscientment, que en qualsevol moment el teu temps es pot haver acabat, sense complir els teus objectius i somnis –li deia l’àvia al net perquè no cometés el seu mateix error. –Gràcies pel consell iaia, no l’oblidaré– va respondre el net.

Afra Sandrini Palmitjavila_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Contemplava aquelles noies tan belles fent el que a ella més li agradava. Observava els suaus moviments que feien amb els braços i les cames. Pensava que ella ja no podria gaudir del ball mai més. Aquells moments van ser molt durs, el món li va caure a sobre. L’accident li va canviar la vida. Dins només va quedar un buit fosc i depriment. Però la llum va guanyar espai a la foscor… “Tinc dues opcions: enfonsar-me i seguir patint, o aixecar-me i lluitar.” Va tancar els ulls i ho va tenir clar; l’única opció era lluitar. Ara, el somriure li arriba als ulls, se sent orgullosa d’haver reaccionat.