Feia poc que havia començat la guerra, però se’ns feia tan llarg… Estàvem separats de les nostres famílies, trobàvem a faltar les nostres dones. Era Nadal, un dia suposadament de pau i no de guerra. A la nit, en cadascuna de les trinxeres es feia una petita celebració. Vàrem escoltar música procedent de la trinxera enemiga. Un dels nostres soldats, encuriosit, va ser vist per un general enemic. Aquest últim el va convidar a prendre una copa. Al cap de poc temps, ja ens trobàvem tots celebrant el Nadal amb els suposats enemics i oblidant les nostres rivalitats.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.