“És un esport per a ganduls! Feu físic? Si només heu de moure el canell! No és un esport…”. Per a mi el tennis de taula significa molt; és el meu esport preferit, els entrenaments són la meva segona casa, és dur, encara que no ho sembli, hem de córrer, fer físic, mantenir una bona condició física, i sobretot entrenar molt. És l’esport amb més federats del món i a més és el que més es practica arreu del món. Però no és només això; són valors com ara l’amistat, l’esforç i el respecte. S’hi ha de viure, s’hi ha d’estar al club… són com la meva segona família, allà he trobat els meus millors amics.