Eren les 4.07 h de la matinada. L’última cosa que vaig veure va ser aquella cosa clavant-me les urpes a l’estómac. Em costava respirar. Entremig dels meus esbufecs vaig sentir el soroll de les rodes d’un cotxe que feien moure l’aigua que hi havia al terra del carrer. Vaig tancar els ulls, deixant anar el meu últim alè.
De cop i volta em vaig despertar espantat i suat, em faltava l’aire. Tot estava molt tranquil, el dolor havia desaparegut. En un intent de saber si tot allò era real vaig mirar el rellotge, que marcava les 4.06 h. Vaig parpellejar i llavors va canviar a les 4.07 h. Aleshores vaig sentir un soroll a dins l’armari…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.