Beatriz Leite Ferreira_3r B COL·LEGI MARE JANER
Una gimnasta abans de competir sempre es posava molt nerviosa, no tenia remei. Patia. Suava. Va preguntar: “Tinc possibilitats de guanyar?” L’entrenadora li va dir: “Sí, segur.” Va sortir a la pista molt confiada en si mateixa, no li van caure cap vegada les maces a terra i va aguantar tots els equilibris. Quan va acabar el ball, va fer una abraçada a la seva entrenadora. Havia quedat en primer lloc, per primera vegada. No s’ho creia, pensava que estava somiant. La seva família la va felicitar. Els jutges li van donar el seu premi i un ram de flor. Va dedicar el premi a l’entrenadora. Gràcies a la seva confiança s’havia superat.