Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 3.497 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.497

El camí de cadascú

Roman Ibáñez Lopez 4 t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA 25 de febrer del 2020 Lectura: 1 min · 644 caràcters

No recordo res, la meva visió és  borrosa, a penes puc veure la gran llum del estels que estan pel voltant. Intento caminar, però costa molt, trobo que tot el fons del cel no té forma i que sempre va canviant el fons. Porto un temps i no he pogut trobar una sortida, fins que una força, una sensació em diu que hauria d’anar a algun lloc. Vaig trobar la veritat en forma d’ésser. No va dir res, només va assenyalar una direcció. Altre cop em va tornar a venir la força, vaig anar-hi. M’anava desfent a poc a poc, com si estigués fet de sorra, estava veient com les meves mans, cames, al final tot el cos marxava i al final, formava part d’algú.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats