Gabriel Vidal Artigues_3r B Col·legi Mare Janer
Una nit normal, fosca. Son. Quan encara no era de dia, un petit dolor em va despertar. Ja sabia que alguna cosa no anava bé, em trobava sense ànims. Vaig obrir els ulls una altra vegada, però ara estava assegut al cotxe, anant a algun lloc que no era el col·legi. Ja hi érem. Estava estirat a un llit. Pensava que érem a casa dels avis. La mare em va explicar coses que no recordo. Sí que recordo que la mare estava inquieta i nerviosa. Tenia una via a la mà que m’hidratava. De sobte, em vaig trobar en una habitació, sense aquell tipus de dolor. La sang no tornaria a bombejar igual, t’estaré sempre agraït per donar-me més temps vida.