Leila Camacho Perpiñan_3r A EA 2A Ensenyança Encamp
No sé si és desgràcia, mala sort, karma, però el que sé, és que és quelcom que m’havia afectat. Era desgràcia o això pensava jo, no ho podia evitar, plorava mentre veia la gota caure. Veure-la tirada a terra era dolorós, pensava: “Per què m’ha de passar a mi.”
Em deien: –Ves-te’n a l’habitació –estressada ho vaig fer, però plorava sense parar. Cridava sense parar, l’habitació era silenciosa per això la podia escoltar. Entraven de tant en tant per dir-me: –Tranquil·la no has d’estar així, ella estarà bé ja ho veuràs –jo el vaig abraçar com si no hi hagués un demà, pensant que mai el tornaré a veure, passaven les hores, però… EM COSTARÀ RECUPERAR-ME.