Víctor Pastor Martín-Peñasco_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Portava tres anys esperant aquell viatge i finalment va passar. Després de molta estona al cotxe em vaig quedar adormit i de cop em van despertar i vam arribar. Per fi vam arribar! Vaig veure aquell portal, vaig baixar del cotxe i allà estava, amb un somriure d’orella a orella mirant-me amb uns ulls emocionats i desesperats per fer-me una abraçada. Només baixar del cotxe va venir ràpidament i em va agafar fort amb els seus braços finets, aquella abraçada hauria d’haver sigut eterna, per a mi va ser especial, em vaig sentir a casa, sense cap preocupació per davant solament la sentia a ella agafada a mi. Sentia la meva àvia.