Luana Noueria_3r D EA 2A Ensenyança Santa Coloma
No podia veure res, estava submergida en una estranya alliberació. Sentia que no podia respirar. Una olor putrefacta sortia per fer-me companyia. Estava angoixada, no sabia sortir d’aquell lloc fred i solitari. Em perseguien els records amb els meus amics, familiars… Només volia tornar, però una cosa era clara, la meva hora de partir havia arribat. Era complicat, alguna cosa em deia que estava allà per alguna raó, jo no entenia el que passava. Em faltava més l’aire i la meva visió era cada cop més borrosa. Era l’hora de dir adeu a tot. No estava preparada per marxar i deixar-ho tot enrere com si res hagués passat.