Martín Abrantes Tomás_3r F EA 2A Ensenyança Encamp
Sentia el vent entrar per la finestra, estava sol i una mica trist. Vaig sortir al balcó i vaig escoltar com les onades trencaven a l’escullera prop de la platja. No hi havia ningú i a penes s’escoltava res, només les gavines que estaven allà. De sobte una noia de cabell negre, ulls marrons i morena, era bastant guapa. Me la vaig quedar mirant. Vaig mirar el rellotge i el temps no passava, estava parat. Seguia sense passar ningú per la platja. Mentre mirava a la noia m’adonava que estava al paradís, ja que allò era un lloc de somni. Vaig tornar a mirar el rellotge, les hores no passaven. En aquell moment em vaig adonar que…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.