Eva Casanovas da Costa_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
I em sentia com una bola de mirall, era brillant, la més brillant entre totes les que es movien al ritme de la música. Tots es fixaven en mi, però estava trencada en mil peces. Òbviament, ningú s’adonava que estava al mig de la pista de ball, intentant brillar pels altres, intentant encaixar davant tothom, donant voltes sense parar com una bola de mirall. Però jo, sincerament, l’únic que feia era intentar, i intentar, saltar del trapezi i deixar de somriure pels altres, deixar la perfecció. Només volia brillar per mi mateixa, no volia que ningú opines si ho estava fent bé, o no. Volia, i desitjava ser jo mateixa davant els altres.