Era una nit de febrer, estava amb la meva família passejant pels carrers de Nova York i vam decidir anar a un restaurant. Mentre hi anàvem, un senyor em va parar per preguntar-me la direcció d’un lloc que no vaig reconèixer, li vaig dir que no coneixia el lloc i, quan estava a punt de marxar, el meu cos es va paralitzar; no podia moure’m. La meva família va continuar caminant sense adonar-se que jo estava parada. Veia com s’allunyaven i de cop em vaig desmaiar. Em vaig despertar a l’hotel, estava estranya. Els meus pares estaven dormint, vaig agafar el telèfon i quan vaig veure l’hora, era el dia d’abans. Crec que va ser un somni.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.